NULL
Els actes se celebraran els dies 19, 20 i 21 d’octubre i compten amb la col·laboració de la Facultat de Geografia i Història de la UV i del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports
La coneguda com ‘pantanada’ de Tous, es a dir, el trencament de l’embassament al Xúquer situat al terme municipal d’aquesta localitat de la Ribera alta el 20 d’octubre de 1982 i que va provocar una inundació amb 30 morts, serà recordada en unes jornades que tindran lloc els dies 19, 20 i 21 d’octubre.
Aquestes jornades estan impulsades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), el seu president, Miguel Polo, juntament amb el Degà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València (UV), Josep Montesinos, acompanyat pel Vicedegà Emilio Iranzo, i el Degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, Javier Machí, han explicat els actes.
Miguel Polo s’ha mostrat satisfet per organitzar unes jornades que, ha subratllat, van més enllà del simple record del que va ocórrer a Tous fa 40 anys. “Creiem que és una gran oportunitat per a explicar i detallar què vam fer després, què hem fet des de llavors i què farem per a disminuir el risc d’inundacions en tota la Ribera del Xúquer”. Per a això, els tècnics de la CHX es desplaçaran el dimecres a Algemesí, on en la Sala d’actes de l’Ajuntament se celebraran diferents ponències en les quals s’exposaran els treballs de gestió d’inundacions en la zona que s’estan duent a terme des de l’organisme.
S’han plantejat diferents xarrades tècniques que serviran per a descriure els projectes i accions concretes que estan incloses en el ‘Estudi d’Alternatives per a la reducció del risc d’Inundacions de la Ribera del Xúquer’ del propi organisme. La Confederació afirma que les línies d’actuació «tenen com a objectiu prioritari reduir al mínim el risc d’inundacions i les seues conseqüències».
Per això, la CHX apunta que treballa en cinc projectes que busquen implementar mesures estructurals que permeten una ràpida adaptació davant aquesta mena d’episodis. Al mateix temps, s’estan elaborant deu estudis pilot, denominats de “autoprotecció”, que tenen la premissa de disminuir les possibles afeccions dels edificis i instal·lacions més vulnerables de tota la Ribera del Xúquer davant una inundació.
Una visió “acadèmica, social i patrimonial”
Just el dia en què es compliran 40 anys d’aquell succés, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, al costat de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, organitza un cicle de conferències i activitats que transportarà als presents fins a aquella matinada del 20 d’octubre de 1982.
La Facultat albergarà els actes del dijous, en el qual tindran lloc ponències, passe de documentals i una exposició fotogràfica amb la finalitat de “oferir la visió del que va ocórrer des de diferents vessants com són l’acadèmica, la patrimonial o la més social, en la qual comptarem amb la veu d’aquells que van viure la ‘pantanada’ des de dins”, segons ha assenyalat Emilio Iranzo.
Per part seua, Josep Montesinos ha agraït a la CHX l’interés per col·laborar en l’organització d’aquestes jornades. “És extraordinari que puguem establir aquest tipus de sinergies entre administracions”. El professor del Departament d’Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Antoni Furió, serà l’encarregat de posar en situació als presents i explicar els diferents factors que van acabar traduint-se en la ‘pantanada’ de Tous. Entre ells, una situació atmosfèrica excepcional que va acabar per convertir-se en el que hui es coneix com una ‘DANA explosiva’, un fenomen meteorològic l’origen i les conseqüències del qual explicarà el meteoròleg Rafael Armengot.
Després arribarà el moment d’analitzar com va canviar el riu Xúquer després del fenomen extrem i com va ser el seu procés de transformació fins a arribar a convertir-se en la inundació que va negar diversos pobles de la ribera. El director tècnic de la CHJ, Manuel Torán, recollirà el testimoni per a explicar com va canviar la manera de treballar en matèria de planificació hidrològica després d’un succés com el de Tous. De la mateixa forma, explicarà com treballen els tècnics de l’organisme davant l’arribada de grans avingudes i quines actuacions es van dur a terme en la pròpia presa per a evitar que es torne a repetir un episodi similar.
La jornada finalitzarà amb la tertúlia ’40 anys del desastre a la Ribera del Xúquer: relats i vivències’, en la qual participarà el director d’explotació de la Presa de Tous de la CHX, José María Benlliure. A més, durant tot el dia es podrà visitar l’exposició fotogràfica ‘Història i paisatges de la “pantanà” de Tous, 40 anys del desastre a la Ribera del Xúquer’, que estarà situada en l’hall de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.
La responsabilitat dels enginyers
Javier Machí ha presentat la jornada que, en el saló de plens del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, es desenvoluparà el divendres. “És, potser, una jornada més tècnica que les anteriors, però crec que és molt important que els enginyers sapiem als que ens estem arriscant quan fem el nostre treball. Estem acostumats a buscar solucions i a gestionar infraestructures com a grans preses, però a vegades se’ns escapen les responsabilitats que tenim a la nostra esquena”, ha afirmat.
El president, Miguel Polo, obrirà una sessió que, segons ha assenyalat, “servirà com a forma homenatge als enginyers que s’encarreguen de crear, construir i gestionar aquest tipus d’infraestructures”.
Partint del procés judicial del cas de la presa de Tous, s’analitzaran les responsabilitats dels enginyers en el desenvolupament de projectes d’obra pública en els seus tres vessants: el Cap de l’Àrea Jurídic-patrimonial del CHJ, Aurelio Armiñana, tractarà el tema de la responsabilitat administrativa patrimonial. Posteriorment, la Magistrada de l’Audiència Provincial de València, Purificació Martorell, parlarà sobre responsabilitat civil i l’advocat José Miguel Guillén sobre responsabilitat penal. Finalitzarà la ronda de ponències el Director Jurídico del CICCP, Pablo Linde, exposant les cobertures legals que ofereixen els col·legis d’enginyers.
