Un informe de la Intervenció municipal xifra en un augment del deute fins al 59% el cost d’assumir les obres de Santa Clara després de la retirada dels sis milions promesos per la Generalitat i la Diputació. L’equip de govern acusa els populars d’executar una estratègia de boicot institucional per motius ideològics per a asfilar financerament un projecte clau per a la ciutat.
La controvèrsia al voltant de la construcció del Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC) al Reial Monestir de Santa Clara de Xàtiva ha assolit un punt crític. Un recent informe de la Intervenció municipal ha posat xifres a l’impacte econòmic que tindrà per a les arques locals l’adjudicació definitiva de les obres per un import de 9,3 milions d’euros. Tanmateix, lluny de tractar-se d’un simple desajust pressupostari local, l’anàlisi de les dades revela com la necessitat de recórrer a préstecs bancaris és la conseqüència directa de la decisió de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València de retirar el seu suport econòmic a la iniciativa.
El document tècnic donat a conéixer pel Partit Popular calcula que el finançament dels treballs mitjançant operacions de crèdit faria escalar la taxa d’endeutament de l’Ajuntament des del 43,47% actual fins al 58,98%, amb la qual cosa s’aconseguiria un pic d’amortització superior al milió d’euros anual a partir de 2028. La formació de l’oposició ha utilitzat immediatament aquestes dades per a criticar la gestió del govern municipal i alertar d’un possible pla econòmic i financer. Aquesta postura, no obstant això, obvia que la principal causa d’aquest increment del deute és el xoc institucional provocat pel mateix PP des de les administracions autonòmica i provincial, les quals s’havien compromés mitjançant un protocol de col·laboració a aportar sis milions d’euros que finalment van decidir no transferir.
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Xàtiva ha eixit al pas per a denunciar el que considera un exercici de cinisme polític i una estratègia de boicot premeditat contra la rehabilitació del patrimoni xativí. Des de l’equip de govern es recorda que la Generalitat no sols va tancar la porta al finançament pactat, sinó que va arribar a reclamar la devolució dels diners ja invertits en fases anteriors del projecte. Aquestes decisions van obligar el Consistori a buscar fons propis i crèdits bancaris per a evitar la paralització de la restauració de Santa Clara, un edifici emblemàtic que havia romàs en estat d’abandonament i degradació durant els anys en què el PP governava la ciutat.
L’enfrontament evidencia com el bloqueig a un centre dedicat a la figura de Raimon va més enllà de la discussió comptable per a endinsar-se en la batalla ideològica. En tallar l’aixeta de les subvencions des de València i, simultàniament, criticar a Xàtiva que s’assumisca el cost per a no deixar perdre la recuperació del monestir, el PP empeny el municipi a un entramat financer complex per a després utilitzar el mateix deute com a arma de desgast polític contra el govern local.