El silenci de dècades s’ha trencat finalment al cementeri de Gandia. En un acte carregat de simbolisme i llàgrimes d’alleujament, la regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, ha comunicat aquest matí als familiars la identificació dels primers quatre cossos exhumats de les fosses comunes del municipi. Es tracta de Manuel Martín Collado, José Giner Gasent, Antoni Orengo Damià i Manuel Castillo García, les restes dels quals han pogut ser posades nom i cognoms gràcies a les anàlisis d’ADN.
Un cercle que es tanca després de 90 anys
La notícia ha suposat un terrabastall emocional per als nets i netes de les víctimes, molts dels quals han recollit el testimoni de mares i àvies que van morir sense poder recuperar els seus éssers estimats. És el cas d’Isabel Orengo, neta d’Antoni, qui recordava amb tristesa com la seua àvia va intentar recollir el cos del seu marit en un burret i no la van deixar. O el de Núria Martín, presidenta de l’Associació de Familiars, qui ha expressat la seua felicitat per poder enterrar finalment el seu avi amb el seu pare, tancant així una ferida que la democràcia tenia pendent.
Els testimonis han coincidit en la crueltat d’uns afusellaments que, en molts casos, es van produir en «temps de pau», després de ser delatats per veïns. Per a les famílies, aquestes identificacions suposen la fi de «l’ombra» que ha habitat a les seues cases durant quasi un segle, una incertesa que ha marcat generacions senceres.
El repte dels nínxols: 40 cossos encara sota terra
Malgrat l’alegria pel rescat d’aquests quatre noms, la realitat de la fossa de Gandia és encara complexa. S’estima que al voltant de 40 persones més romanen soterrades sota una filera de nínxols construïts posteriorment, el que obliga a una intervenció tècnica i humana extremadament delicada. «Volem traure els vostres familiars de la fossa i ho farem amb tota la sensibilitat i la legalitat», ha promès Izquierdo als peus de la fossa.
El camí fins ací no ha estat fàcil. Des dels primers reculls d’ADN l’any 2017 fins a la localització de les fosses el 2023, el procés ha patit aturades per riscos de solsida i paralitzacions judicials. Finalment, una subvenció de la Diputació el 2024 ha permès els treballs de laboratori que hui han donat el seu primer fruit.
Una reivindicació institucional: «Ha de ser qüestió d’Estat»
L’Ajuntament de Gandia ha aprofitat l’acte per a llançar un missatge contundent a les administracions superiors. Alícia Izquierdo ha reclamat que la memòria democràtica no depenga del color polític dels governs autonòmics: «No pot ser que un ajuntament menut haja d’hipotecar el seu futur econòmic per a fer justícia».
La regidora ha exigit a la Generalitat els recursos necessaris per a fer complir la llei, recordant que les famílies ja han patit prou i que la reparació de les víctimes ha de ser una responsabilitat estructural de l’Estat. De moment, Gandia ja prepara la següent campanya d’excavació per a continuar buscant aquells que, tot i estar sota els nínxols, «també mereixen ser tocats i recuperats».
