El Castell de Bairén ja no és només un símbol en la distància, sinó un llibre obert que està reescrivint el passat de la comarca. L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, i la regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, han visitat este matí el recinte fortificat per presentar els resultats de la tercera fase del seu Pla Director, unes actuacions que han capgirat el coneixement científic del jaciment gràcies a una inversió acumulada que ja supera els 1,4 milions d’euros.
Este esforç econòmic, finançat a través de fons europeus FEDER, Next Generation, Plans de Sostenibilitat Turística i aportacions municipals, respon a una estratègia global de ciutat iniciada en 2017. «Estem saldant un deute pendent que la ciutat tenia amb este monument», ha assegurat Prieto, qui ha destacat que la recuperació d’este espai és clau per a reforçar l’orgull col·lectiu i potenciar una oferta turística basada en la qualitat i la sostenibilitat.
Una torre única al cim de la muntanya
El gran repte arquitectònic d’esta fase ha sigut la consolidació de la talaia andalusina, una antiga alimara que precedix la construcció del mateix castell. Segons ha detallat la regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, esta estructura originalment comptava amb tres plantes i una terrassa superior. Els treballs han aconseguit restaurar-la completament, desvelant la seua importància com el primer element constructiu documentat al cim.
A més de l’estructura, les excavacions al seu interior han aportat un gran valor material, localitzant una vaixella pràcticament completa amb peces procedents de València, Dénia i una peça ceràmica de possible origen nord-africà que actualment s’està restaurant per a una futura exposició urbana.
La troballa insòlita: agricultura africana del segle XI
L’aspecte més sorprenent de la intervenció ha arribat de la mà de la ciència bàsica i l’anàlisi de les restes alimentàries de la torre. Els arqueòlegs han identificat dues llavors de mill perlat, un cereal d’origen africà que va ser introduït en l’època andalusina.
Els estudis han confirmat que estes restes esdevenen, actualment, una de les evidències més antigues documentades de la presència d’este cereal a la Península Ibèrica, datades en la primera meitat del segle XI. Una troballa insòlita que conviu amb restes de cabres, ovelles i llavors de fruits com la figa, la bresquilla, la magrana o la garrofa, dibuixant amb exactitud la dieta de la fortalesa fa mil anys.
Full de ruta fins a l’any 2030
La transformació del monument no s’atura ací. El Govern local ja ha dissenyat els pròxims passos per a fer el recinte totalment accessible:
Quarta fase imminent: Entre finals d’enguany i principis de 2027 es destinaran 250.000 euros a excavar i restaurar la muralla occidental de l’albacar, obrint el camí fins a la porta principal.
Projectes de futur: S’ha sol·licitat l’ajuda estatal del 2% Cultural per a millorar els accessos, crear una zona d’aparcament, instal·lar serveis públics i projectar un centre d’interpretació que facilite la comprensió del conjunt.
Des de l’Ajuntament han animat la ciutadania a redescobrir el Parc Arqueològic a través de les visites guiades integrades, testimonis d’un espai patrimonial en constant evolució viva.
