NULL
José Luis Vera va valorar com a «positiu» reforçar la direcció per a evitar «l’abús de clientelisme» que es va donar sota la gerència del «Ionki dels diners»
En un informe signat el 16 de juny de 2016, el Director de Serveis Jurídics de Divalterra, José Luis Vera, va avalar les contractacions de 7 alts directius que són el fonament del «Cas Alqueria» per presumptes irregularitats en el procés de contractació.
En l’informe, que forma part del sumari del cas, es valora com a «positiu» reforçar la direcció per a evitar «l’abús de clientelisme» que es va donar en l’empresa (en aquell moment denominada Imelsa) sota la gerència de Marcos Benavent (conegut com “ionki dels diners»).
Concretament, i en base a l’informe d’RSM GASSO AUDITORES, explica que «el fet de passar d’un alt directiu a deu -els dos cogerents, el Director de Serveis Jurídics i els 7 alts càrrecs-), no comporta una connotació negativa, com a mínim neutra i des del meu punt de vista positiva. Justament la circumstància que només existira un alt directiu en Imelsa va facilitar l’espoliació de l’empresa i l’abús de clientelisme en contractació de personal i altres serveis». Vera a més afegeix que «l’empresa estava completament desregularizada, voluntàriament desregularizada, de manera que permetera al seu gerent Marcos Benavent (com el mateix reconeix en els mitjans de comunicació) fer i desfer com volguera».
D’una altra banda l’informe conclou que els 7 contractes d’alta direcció es podien mantindre fins que es determinara el seu règim de contractació.
L’informe de Vera arribava després dels dubtes sorgits per la contractació en 2015 dels alts càrrecs directius que va motivar la sol·licitud de diversos informes previs, fins que la cogerencia de Divalterra va demanar un dictamen al seu assessor jurídic, en el qual es té en consideració les conclusions d’aquests informes. Vera cita l’informe extern de AGES Assessorament i Gestió, en el qual es posa en relleu “la falta de regulació pròpia» per part de la Diputació de València a l’hora de classificar aquestes contractacions, i que «com a norma general, el contracte d’alta direcció resulta més avantatjós per a l’empresa que la relació laboral ordinària”.
El Director dels Serveis Jurídics de Divalterra també explica en l’informe que, si s’analitza els contractes d’Alta Direcció, “fàcilment pot observar-se que no existeix voluntat ni per part de l’empresa ni per part del treballador de permanència. Ells deixarien el lloc quan el van fer els gerents, i en cap moment suposaria un augment de la despesa estructural de l’empresa». Les condicions d’acomiadament eren de 20 dies per any, la mínima existent en una relació laboral ordinària, amb el que «mal servei se’ls ha fet si és que hi haguera hagut una voluntat aviesa”, apunta l’informe de Vera, que afig que davant la tessitura existent en aquell moment, segons la seua consideració, “hauria de mantindre’s el contracte d’Alta Direcció dels 7 directius contractats per Imelsa”.
Com a conclusió, l’informe de José Luis Vera apunta que per a abordar la situació dels contractes, era vàlida tant l’alternativa de rescindir-los o traure a concurs les places, com també que els 7 directius contractats es mantingueren com a tals fins que es determinara el seu règim de contractació en la classificació de l’empresa Divalterra, “entenent que enfront dels dubtes existents i l’absència de regulació pròpia de la Diputació de València, i per mer principi de proporcionalitat i prudència, s’ha de tindre en compte la posició adoptada per l’Estat per al seu propi sector públic, on als directius els mantenen amb una relació d’Alta Direcció», conclou.
El jutge rebutja la seua declaració
Davant aquest informe i l’aval que suposava a la contractació realitzada, les defenses van demanar que José Luis Vera prestara testimoni davant del magistrat d’Instrucció 9 que dirigia la investigació del cas Alqueria. No obstant el jutge ho va rebutjar causant la indignació de les defenses.
El jutge va considerar que «no és procedent» a aquesta petició perquè «consten ja en la causa successives compareixences, per la qual cosa resulta inútil tornar-li a convocar» i només podria contribuir a «la dilació de la causa».