NULL
El document aglutina sis eixos amb accions fins a 2026, i destaca per la seua transversalitat i per la participació durant tots els processos d’elaboració
L’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà i la regidora de Dona i Igualtat Lena Baraza han presentat aquest matí en roda de premsa el I Pla municipal d’Igualtat de Xàtiva 2022-2026, el qual es va aprovar el passat dissabte en el plenari municipal amb el recolzament de tots els grups polítics municipals.
«L’elaboració d’aquest Pla municipal d’Igualtat destaca per la seua transversalitat en el procés de redacció, el qual ha evidenciat la necessitat d’aplicar polítiques a tots els nivells per eliminar les desigualtats que es produeixen» ha exposat l’alcalde Roger Cerdà, qui ha recordat que «el pla ha sigut completament participatiu i això és fonamental per a poder arribar al consens polític al qual hem arribat. Totes han participat en la seua elaboració».
Per la seua part la regidora de Dona i Igualtat Lena Baraza ha indicat que «aquest ha sigut un Pla molt participatiu ja que des del primer moment ha estat consensuat amb el Consell Municipal de les Dones per la Igualtat i cada pas previ i posterior s’ha treballat amb ells», i ha afegit que «es tracta d’un Pla molt ambiciós, el que creguem que és positiu perquè cal posar-se les barreres altes per planificar i aprofitar el temps avançant en matèries d’igualtat».
Els seus eixos principals seran la transversalitat de gènere, el camí cap a una Xàtiva violeta, dones visibles i dones ciutadanes; corresponsabilitat, treball i usos del temps; qualitat de vida, i contra la violència de gènere. Tots els eixos estan estructurats amb indicadors, els objectius específics, els terminis, els resultats esperats i el departament responsable.
Aquest Pla d’Igualtat ha comptat amb una primera fase diagnòstic en la qual s’ha procedit a entrevistar i a l’anàlisi de dades estadístiques, com ara que el major percentatge demogràfic de població a Xàtiva es troba entre els 45 i els 65 anys i que en els últims trams de vida hi ha un major nombre de dones. La immigració majoritàriament és europea i en qüestió de sexes el major nombre de dones immigrants procedeix d’Amèrica Llatina i es dedica a les cures. També es constaten problemes d’emancipació en la joventut i que el nombre de famílies monomarentals és quasi el doble que les de llars monoparentals. En quant al diagnòstic econòmic destaca que el 83% de les empreses de Xàtiva corresponen al sector serveis i les dones tenen més dificultats d’accés al món laboral, taxes de temporalitat més altes, jornades parcials i atur estructural. Pel que fa a l’educació les dones tenen un major percentatge de qualificació que es contraposa amb la major dificultat d’accés al món laboral. El Pla també compta amb un diagnòstic dels serveis de l’Ajuntament parant especial atenció als departaments de Dona i Igualtat, Benestar Social, Esports, Participació, Biblioteca, Joventut, Sanitat, Urbanisme, Educació o Cultura.
Per a l’elaboració del Pla s’han realitat un total de 890 enquestes, de les quals han acabant sent útils un total de 590. Entre les conclusions destaquen que les dones es contracten menys i amb una jornada laboral més parcial que la dels homes, que són els homes els que aporten majors ingressos a la llar, que les dones treballadores afirmen que tenen major dificultat per a compaginar el seu treball amb la llar i la cura de xiquets i xiquetes amb l’autocura i l’oci; que la majoria de la ciutat es considera feminista (especialment les dones joves menors de 30 anys) o que les dones entren a formar part de les associacions quan la seua edat és més avançada. Respecte a la llar les dones indiquen que fan la majoria de les tasques de la llar, de la cura de fills i filles i de les persones dependents mentre que els homes, per contra, indiquen que fan totes les activitats de forma compartida quasi al 50%. La Casa de les Dones és coneguda per un 70% de dones i un 54% d’homes, principalment pel boca-orella, i els homes puntuen el servei amb un 7,2 i les dones amb un 8.
La següent fase va ser la fase de participació, en la qual durant els mesos de juny i juliol es van realitzar huit fòrums de participació, organitzats per les temàtiques de coeducació, homes per la igualtat, dones visibles, cultura i festes, personal tècnic i polític, esports i temps lliure, emprenedoria i treball i comissió de seguiment del protocol contra la violència de gènere. La participació va ser d’un total de 84 persones i abans i després de la finalització de la fase participativa es va convocar el Consell Municipal de les Dones per la Igualtat, per tal d’arreplegar propostes per al desenvolupament dels fòrums i també per a fer una valoració final de la fase participativa.
Pel que fa a la fase de disseny, es va tindre en compte totes les aportacions dels diferents fòrums de discussió així com les aportacions del Consell Municipal de les Dones per la Igualtat, tractant d’adaptar totes les propostes i passar d’allò més general a allò més particular, per tal de realitzar un Pla d’Igualtat Municipal coherent amb tota l’experiència metodològica i amb viabilitat durant els seus anys de vigència.
Una vegada aprovat el Pla, és el torn de la seua avaluació, la qual es farà de manera continuada amb una reunió de caràcter anual de la Mesa de Seguiment, de la qual formen part la regidora d’Igualtat, el personal tècnic de la Casa de les Dones i tres persones portaveus del Consell Municipal de les Dones. En el segon any de vigència del Pla es procedirà a la realització d’un informe públic del seguiment de totes les accions.
