La construcció de la històrica reivindicació del nou Palau de Justícia de Xàtiva ha derivat en un xoc institucional obert de conseqüències imprevisibles per al futur urbanístic i econòmic de la capital de la Costera. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) de l’anunci per a l’adquisició directa d’una nova parcel·la —destinada a albergar la futura seu judicial— ha confirmat el trencament definitiu de les relacions entre la Conselleria de Justícia, Transparencia i Participació i l’Ajuntament de Xàtiva, deslligant una dura batalla pel model de ciutat.
Amb aquest pas administratiu, que formalitza la recerca de terrenys generalment ubicats en zones perifèriques com el polígon industrial, la Conselleria liderada per Nuria Martínez arracona oficialment el projecte inicial de rehabilitació del monestir de Santa Clara, una decisió presa de manera unilateral que ha encés totes les alarmes en el consistori xativí.
La Generalitat culpa els informes tècnics i acusa l’alcalde de «posar traves»
Des del departament autonòmic es defén que la decisió d’abandonar el projecte de Santa Clara està plenament justificada per criteris tècnics. Segons la Conselleria, existixen fins a cinc informes desfavorables —emetrats entre 2018 i gener de 2026— que desaconsellaven l’ús de l’antic monestir per raons d’espai, accessibilitat, la condició de Bé d’Interés Cultural (BIC) de l’immoble i la impossibilitat de construir soterranis a causa del risc arqueològic.
«Des del principi s’ha intentat fer cabre una sabata de la talla 37 en un peu de la talla 42″, ha ironitzat la consellera Nuria Martínez, qui ha llançat un dur retret a l’equip de govern local: “Els ciutadans de Xàtiva i el seu partit judicial demanen massa temps esperant un palau de Justícia digne. Esperem que l’equip de govern actual recapacite, actue, deixe de posar traves, i col·labore».
Segons l’actual full de ruta de la Generalitat, el projecte de Santa Clara reduïa la previsió de set a cinc jutjats, una capacitat que un informe de gener de 2026 considera «clarament insuficient» per a atendre les necessitats de creixement d’un partit judicial que dona servei a vora 88.000 habitants de la Costera i la Canal de Navarrés.
Roger Cerdà avisa de l’impacte: «És un error i en el futur ho pagarem»
La resposta de l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, no s’ha fet esperar i conté una esmena a la totalitat de la gestió de la Conselleria. El primer edil ha recordat per carta a la Generalitat que qualsevol procés d’adquisició i modificació urbanística ha de comptar obligatòriament amb la supervisió de l’Ajuntament, i ha qualificat la decisió d’ubicar la seu als afores de «radicalment equivocada».
Cerdà ha defensat el model històric de Xàtiva, basat a mantindre els serveis públics al nucli urbà per a generar flux de persones, dinamitzar el comerç i l’hostaleria, i conservar el patrimoni. L’alcalde adverteix que la decisió de la Conselleria no només buida de contingut el projecte de Santa Clara, sinó que obri un nou front crític per a la ciutat:
“Aquesta decisió va en contra de forma radical del nostre model i genera un problema de futur. Ara no només hem de buscar una solució per als terrenys del convent de Santa Clara, sinó que també ho haurem de fer pel futur del Palau dels Alarcó, que quedarà buit quan es faça el trasllat. És un error, i en un futur ho anem a pagar”.
Un front urbanístic sense consens
La polèmica està servida. Mentre la Conselleria de Justícia acusa l’Ajuntament de bloqueig i utilitza la via de l’adquisició directa pel DOGV per a accelerar els tràmits per la seua compta, el govern de Xàtiva retreu a la Generalitat una falta total de consens amb els operadors jurídics i un atac directe a la vertebració de la ciutat. El futur del Palau de Justícia naix, així, enmig d’una profunda esquerda institucional.
