La política d’infraestructures judicials del Consell s’ha convertit en un trencaclosques d’incoherències per als municipis governats per l’esquerra. Mentre l’Ajuntament de Sagunt ha exigit en l’últim ple la licitació ««immediata» del seu Palau de Justícia, el mirall de Xàtiva retorna una imatge inquietant: la Generalitat acaba de liquidar deu anys de treball a la capital de la Costera amb un argument que, precisament, Sagunt ja compleix des de l’inici.
Sagunt: un projecte «en via morta» des de 2023
El projecte del Palau de Justícia de Sagunt no és nou. Va ser presentat amb tota l’oficialitat el febrer de 2023 per l’aleshores consellera Gabriela Bravo i l’alcalde Darío Moreno. En aquell moment, es va anunciar com la inversió més gran en obra nova del Pla d’Infraestructures Judicials de la província de València: 24,2 milions d’euros (que l’actual pressupost ja eleva a 37 milions) per a un edifici de més de 10.000 metres quadrats que havia d’entrar en servici a principis de 2026.
L’alcalde Darío Moreno ha recordat que la ciutat ha complit amb tots els tràmits: cessió de sòl amb na parcel·la de 10.761 m² en la futura avinguda de les Corts, una zona d’expansió als exteriors de la ciutat; llicència d’obres concedida per l’Ajuntament el novembre de 2024; i necessitat social ja que el municipi creix a un ritme de 1.000 habitants anuals i la planta judicial està col·lapsada, especialment amb l’arribada de la gigafactoria de Volkswagen.
Malgrat tindre la llicència i el sòl perifèric que ara la Generalitat diu prioritzar, les promeses de les conselleres Salomé Pradas i Nuria Martínez de licitar les obres «abans de final d’any» o «en els pròxims mesos» s’han revelat buides.
El colp a Xàtiva: Roger Cerdà denuncia una decisió «política»
Però quan es compara la situació de Sagunt amb la de Xàtiva la paradoxa és absoluta: la Generalitat tomba el projecte de Xàtiva perquè vol un model d’exteriors, però manté bloquejat el de Sagunt que ja és als exteriors.
Aquesta «doble vara de mesurar» està costant diners directes a la ciutadania. Sagunt ja ha hagut de gastar 670.000 euros en lloguers temporals per a jutjats provisionals. Per tot plegat, el front comú dels alcaldes del PSPV reclama que la Justícia deixe de ser una eina de confrontació política i es convertisca en el servici públic que la ciutadania de la Costera i el Camp de Morvedre reclama des de fa anys.
Encara que si a Sagunt la paràlisi es disfressa de demora administrativa, a Xàtiva el colp ha estat definitiu. La Generalitat ha formalitzat la reversió de l’antic Reial Monestir de Santa Clara, l’immoble cedit pel consistori el 2022. L’excusa del Consell per a renunciar a un edifici on ja s’havia invertit una dècada de gestions tècniques és l’aplicació de la Llei Orgànica 1/2025, que suposadament aconsella buscar emplaçaments fora del nucli urbà per a facilitar la comunicació.
L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha reaccionat amb una contundència inèdita, qualificant la decisió de «mostra de falta de consideració» i «atac als interessos de la ciutat». Segons Cerdà, la decisió no respon a criteris tècnics, sinó a una «orientació política» que busca condicionar les inversions en municipis amb governs de signe diferent al del Consell.
La crítica de Cerdà és compartida pel govern saguntí: Santa Clara era l’única parcel·la amb qualificació urbanística al centre, i enviar la Justícia als exteriors sense un pla real deixa la ciutat «en una situació de total incertesa, sense emplaçament i sense calendari».
