El pols institucional entre l’Ajuntament de Xàtiva i la Generalitat Valenciana arran de la paralització del Palau de Justícia ha entrat en una nova fase de confrontació. El govern municipal, encapçalat per l’alcalde Roger Cerdà, ha respost de manera contundent a la Conselleria de Justícia i al Partit Popular local, desmuntant tècnicament les parcel·les que el Consell ofereix com a alternativa al Reial Convent de Santa Clara. L’informe de l’Ajuntament és clar: cap dels terrenys proposats per l’administració autonòmica és viable.
Davant les acusacions d’«immobilisme» llançades pel portaveu del PP de Xàtiva, Marcos Sanchis —qui defensa la decisió de la Conselleria de buscar nous solars amb una reserva pressupostària de 2,6 milions d’euros—, el consistori ha optat per desvelar a la ciutadania allò que els populars oculten deliberadament. Les alternatives de la Generalitat no sols bloquegen la infraestructura, sinó que són una ficció urbanística, ja que cap disposa de la qualificació necessària per a albergar una seu judicial.
El mapa de la inviabilitat: sòl compromés per a serveis essencials
L’Ajuntament de Xàtiva ha detallat la situació legal i l’ús actual de cadascuna de les parcel·les que la consellera Núria Martínez pretén utilitzar com a crossa per a justificar l’abandó del projecte de Santa Clara, el qual ja disposava de projecte arquitectònic redactat i llicència concedida. La realitat dels terrenys alternatius és la següent:
- Entorn de la Residència de Persones Majors, el CRIS i el CEEM: Una de les parcel·les proposades per la Conselleria funciona actualment com a aparcament imprescindible per a aquestes instal·lacions assistencials i, a més, és l’espai on s’ubiquen les fires d’Agost i de Nadal.
- Zona del pavelló municipal de voleibol: Altre solar plantejat està directament vinculat a aquesta instal·lació esportiva, fent les funcions de pàrquing i de recinte per a activitats recreatives de la ciutat.
- Sector Mesquita: Les últimes parcel·les es troben en una zona en plena expansió urbanística i estan reservades exclusivament per a usos esportius, educatius i culturals necessaris per als futurs residents.
En resum, el consistori acusa la Generalitat de voler desvestir uns serveis públics essencials per a tapar una decisió exclusivament política. Vendre aquests terrenys com a «solucions immediates» és, a ulls del govern local, una operació de propaganda que només aconseguiria retardar encara més la construcció de la nova seu judicial.
Un enfrontament polític marcat pel «cinisme» i la falta d’inversions
L’enfocament de l’Ajuntament no és només tècnic, sinó de profunda denúncia política cap al full de ruta del Consell i la complicitat del PP local. L’alcalde Roger Cerdà ha lamentat que el grup popular de Xàtiva actue abans com a portaveu de la Conselleria que com a representant dels interessos dels xativins.
«La contradicció de la Generalitat és tan evident que mentre assegura haver reservat milions per a comprar solars, continua tenint a la seua disposició els terrenys de Santa Clara, validats tècnicament, cedits de franc i preparats per a iniciar les obres», ha manifestat l’alcalde, qui ha qualificat de «cínic» el discurs del PP sobre el compromís inversor de la Generalitat, recordant que des de l’arribada dels populars al Consell, Xàtiva ha rebut «zero euros» en grans inversions estratègiques.
Una mesa tècnica com a única eixida al bloqueig del Consell
Per a l’Ajuntament, l’única via de diàleg sincera és el respecte a la faena feta durant quasi una dècada per part de tècnics, arquitectes (Carlos Campos i Ramón Esteve) i operadors jurídics, que sempre van avalar Santa Clara com la millor ubicació.
Per tot això, el govern municipal manté la seua oferta de constituir immediatament un grup de treball que reunisca els tècnics de les dues administracions i l’equip redactor del projecte. L’objectiu és clar: forçar la Generalitat a abandonar les excuses i a executar, d’una vegada per totes, el Palau de Justícia que la ciutat i el partit judicial mereixen, sense sotmetre el futur de Xàtiva a solars inviables ni a pulsos polítics des de València.
