La ‘Magdalena Penitent’ de Josep de Ribera ja presideix el museu de Belles Arts de Xàtiva gràcies a la cessió del Museu del Prado, amb la col·laboració de Telefònica mitjançant la iniciativa ‘L’art que connecta’ per celebrar el centenari de la companyia. Aquest dilluns ha estat presentada al propi museu amb l’assistència de l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, el director del Museu del Prado Miguel Falomir, el gerent de Telefónica per al Territori Mediterrani José Manuel Plaza, el regidor de Cultura Alfred Boluda i la tècnica del museu de Belles Arts Maria José Mateu.
«Aquesta iniciativa ens possibilita tindre a Xàtiva una magnífica obra de Josep de Ribera, l’Espanyoleto, un pintor de reconegut prestigi nascut a la nostra ciutat. A més, com a ciutat històrica que sempre ha apostat per la cultura, pensem que aquesta és una gran oportunitat per poder seguir treballant amb el Museu del Prado, amb qui tenim signat un dipòsit de 46 obres, cinc de les quals estan directament relacionades amb el propi Ribera» ha destacat l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, qui ha agraït també «la gran tasca desenvolupada per Telefónica per a que aquest projecte haja pogut portar-se a terme».
Per la seua part, el director del Museu del Prado Miguel Falomir ha declarat que «amb iniciatives com aquesta pretenem mostrar a la ciutadania que el Museu del Prado és un museu realment nacional, perquè té una vocació d’estar present en tot el país». Falomir ha recordat que amb altres iniciatives com El Prado extendido hi ha repartides més de 3.000 obres del propi Museu arreu de tot el país, 111 de les quals estan a la Comunitat Valenciana i el 46% d’elles, concretament, al Museu de Belles Arts de Xàtiva.
El préstec s’emmarca en el projecte ‘L’art que connecta’, una iniciativa conjunta del Museu Nacional del Prado i de Telefónica per commemorar el centenari de la companyia i fomentar la connexió de les persones, apropant obres mestres de la pintura a la ciutadania de tota Espanya, concretament una per cada autonomia (sumant-se les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla). La intenció és que aquesta obra tinga relació d’alguna manera amb la localitat on va a estar exposada, «no sempre és possible però en el cas de Xàtiva era fàcil, perquè Josep de Ribera no sols és un xativí universal sinó un dels millors pintors del segle d’or i un dels pintors europeus més grans de tots els temps», ha indicat Miguel Falomir.
Per la seua part, el gerent de Telefónica per al Territori Mediterrani José Manuel Plaza ja expressat que «per a nosaltres la cultura és un valor molt important i innegociable, així com el nostre compromís de fer un món més humà connectant a les persones». Plaza ha explicat que «portar a Xàtiva aquest quadre, d’un veí il·lustre de la ciutat, és tornar a connectar als xativins i les xativines amb els seus orígens». A més a més, el gerent de la companyia ha destacat també que el Museu de Belles Arts de Xàtiva és l’únic de tot el territori valencià on hi haurà una obra cedida pel Prado i per Telefónica. «El Museu de Belles Arts és el lloc idoni a la Comunitat Valenciana per a portar aquesta iniciativa, perquè estic segur que serà tot un èxit de visitants».
Per últim, el regidor de Cultura Alfred Boluda ha expressat que «hui culmina un procés que ha durat més d’un any per poder gaudir entre els murs d’aquest museu d’una obra significativa del pintor xativí més universal, perquè Ribera és motiu d’orgull per a aquesta ciutat. Ens ompli de goig perquè suposa també un reconeixement a les nostres instal·lacions, i esperem que continuen aquestes iniciatives perquè fan que els museus locals puguen créixer pel que fa al discurs expositiu, a la professionalització dels nostres tècnics i a la visibilitat dels nostres espais culturals».
Programació d’activitats
La cessió de ‘La Magdalena Penitent’ ve acompanyada d’una àmplia programació durant tot el mes per tal de reivindicar i redescobrir la figura de Josep de Ribera, adreçades per a tota la ciutadania.
Aquest divendres 13 de setembre a les 19.30 hores tindrà lloc a Sant Domènec el concert ‘Música, dansa i amor. Al voltant del barroc valencià i europeu’, a càrrec del grup Harmonia del Parnàs i Marian Rosa Montagut. A més a més, el dimecres 18 de setembre a les 19.30h es projectarà al Centre Cultural de Xàtiva (CCX) el documental ‘El jove Ribera’, amb posterior xarrada amb el director Ignacio Estrela; mentre que el dimecres 25 de setembre a les 19 hores tindrà lloc a la Casa de Cultura la conferència «Una obra maestra de Ribera: la Magdalena Penitente», per part de Javier Portús Pérez, cap del departament de Pintura Espanyola Segles XVI a XVIII del Museu Nacional del Prado. Totes aquestes activitats seran gratuïtes fins completar aforament.
També estan previstes visites guiades que tindran lloc els dissabtes 14, 21, 28 de setembre i 5 d’octubre a les 16:40 i a les 17:15 hores (amb una duració aproximada de 30 minuts); i tallers didàctics realitzats per Taller d’Art els dissabtes 21 i 28 de setembre a les 11 i a les 12.30 hores (amb una duració aproximada de 1 hora), adreçat a xiquets i xiquetes de sis a catorze anys. Les reserves per a les visites guiades es podran fer a partir del 11 de setembre, i les dels tallers a partir del dia 17, en ambdós casos a través de la web www.xativaturismo.com.
L’obra
La ‘Magdalena Penitent’ (1641. Oli sobre tela), forma part d’una sèrie a la qual també pertanyen ‘Sant Joan Baptista’, ‘Sant Bartomeu’ i ‘Santa Maria Egipcíaca’. Tots representen sants penitents i ens recorden que, en temps de Ribera, les societats catòliques vivien fascinades per les vides d’aquests personatges en les representacions dels quals es conjuguen l’oració, la penitència, la soledat i la vida en el camp. Magdalena oferia també la possibilitat de pintar una dona bella que ensenyava algunes parts de l’anatomia femenina que es consideraven tabú, com ara els peus o el pit, però que ella podia mostrar perquè era carn mortificada que expressava penediment.
En l’obra s’encarnen diverses de les qualitats que van convertir Ribera en un dels artistes més sòlids del seu temps. La seua composició, alhora monumental i equilibrada, ens recorda que va ser un gran dibuixant, l’ús del clarobscur com a instrument dramàtic el situa en la senda dels caravaggistes; i la sumptuositat del roig del mantell i la seua combinació amb ocres i morats situen el pintor entre els grans coloristes del moment.
