NULL
La decisió va respondre a les peticions veïnals formulades durant una visita prèvia a l’illa de compostatge del municipi de Cerdà
L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, va demanar el passat divendres 30 de setembre al Consorci de Residus (COR) el canvi d’ubicació de l’illa de compostatge a la pedania de la Torre d’en Lloris. D’aquesta forma l’alcalde respon a les crítiques del PP sobre la ubicació d’aquesta instal·lació, destacant que «fa 20 dies» que es va demanar la reubicació.
En un comunicat l’alcalde explica que es va demanar que «no es duguen a termes aquelles actuacions tendents a la implantació de l’illa de compostatge prevista a la pedania de Torre d’en Lloris, en la ubicació inicialment prevista». Afirma així que es va desestimar la ubicació inicialment prevista tenint en compte les peticions veïnals i, en conseqüència, s’estan buscant altres alternatives per a la instal·lació de dita illa de compostatge.
Aquest rebuig s’ha donat a conéixer per part del govern municipal després que el regidor del PP, Marcos Sanchis, denunciara «la imposició i la falta de consens per part de l’Alcalde», per la qual cosa demanaven que es reunira amb els afectats i que «de manera consensuada es busque una ubicació idònia”. A més el regidor recriminava a Roger Cerdà «la falta d’informació i transparència, portem des del 2018 que el COR ténia previst instal·lar aquestes plantes i el senyor Cerdà no havia informat fins ara, per què tant de secretisme?”.
Davant aquestes acusacions en el comunicat del govern municipal s’afirma que «els fets desmenteixen les acusacions d’imposició, falta de consens i de transparència». Així recorden que el passat 26 de setembre, Roger Cerdà, junt a l’alcaldessa pedània, María Nieves Roselló, i 70 veïnes i veïns de la Torre d’en Lloris, van visitar l’illa de compostatge del municipi de Cerdà i van mostrar el seu acord en què s’instal·lara una instal·lació de similars característiques a la pedania de Xàtiva, encara que buscant una ubicació diferent a la inicialment prevista. Aquest recent fet va motivar l’escrit de l’alcalde al COR, anteriorment referit. Prèviament, Cerdà i Roselló van visitar l’illa de compostatge d’Otos per a que l’alcaldessa pedània coneguera de primera mà el funcionament d’aquest tipus d’instal·lacions.
A més a més, l’illa de compostatge de la Torre d’en Lloris apareix en el Pla Local de Gestió de Residus, aprovat en el plenari municipal de juny de 2020, acord que va convertir a Xàtiva en el primer municipi de més de 20.000 habitants en disposar d’un pla local de gestió de residus, gràcies, entre altres coses, al vot favorable del mateix Marcos Sanchis. «Fins i tot, el comunicat del Partit Popular ignora que en el procés participatiu d’elaboració d’aquest pla de gestió es va dur a terme una reunió informativa en la pedania de la Torre d’en Lloris, reunió on es va comunicar a la població el sistema previst i es va donar a conèixer a les persones assistents en què consisteix una illa de compostatge. Aquesta reunió informativa va tindre lloc a les 11 hores del dissabte 7 de març de 2020, al local social de la pedania», afirma.
L’alcalde Roger Cerdà s’ha mostrat molt crític amb aquestes manifestacions del portaveu popular. Per a Cerdà, «resulta lamentable que una persona que, teòricament, aspira a ser alcalde de la ciutat es dedique a faltar a la veritat, evidenciant, no només mala fe, sinó un desconeixement absolut d’allò que passa a la seua ciutat. Jo crec que cal ser més seriós en aquestes coses perquè ja fa quasi un mes que visitàrem, amb els veïns de la Torre d’en Lloris, l’illa de compostatge del municipi de Cerdà i allà mateix, en aquella reunió, acordàrem portar a terme una instal·lació idèntica a la Torre d’en Lloris però en una ubicació diferent a la que estava inicialment prevista».
Segons informa el COR V-5, les illes de compostatge estan pensades per a xicotets nuclis de població, pedanies o barris i pretenen el tractament in situ de la fracció orgànica del residus sòlids urbans. Mitjançant el funcionament d’aquest tipus d’instal·lacions, es pot arribar a reduir en un 50% el volum de residus que es transporten a costoses plantes de tractament, així com reduir els costos de gestió. El tractament de la fracció orgànica pot arribar a ser fins a 5 vegades més barat que el residu urbà barrejat.
