L’Ajuntament de Sagunt treballa en l’expedient per a sol·licitar la declaració del municipi com a ciutat de gran població, estatus jurídic que comporta una sèrie d’avantatges com una major assignació pressupostària per part de l’Estat o una estructura que permeta un major índex de participació ciutadana.
Així ho ha anunciat l’alcalde de Sagunt, Darío Moreno, en el marc d’una trobada amb mitjans de comunicació que s’ha produït este dijous al matí al Centre Cultural Mario Monreal. Associat a l’augment de l’ocupació, amb la taxa d’atur més baixa en 17 anys, s’ha registrat un increment del cens de població del municipi en més de 4.000 persones, 1.000 de les quals corresponen a l’última actualització de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), és a dir, en un sol any. “Això ens ha col·locat ja com una ciutat de més de 75.000 habitants, la qual cosa, per tant, ens permet estar en una franja diferent”, ha manifestat.
Segons ha assenyalat Moreno, el fet que Sagunt siga considerat municipi de gran població no sols atorgaria un estatus sinó que això es traduiria en una major assignació de pressupost per part de l’Estat per a les arques municipals i, a més, permetria una estructura administrativa diferent que portaria també aparellada l’exigència de la creació de districtes i el desenvolupament de noves estructures de participació al voltant d’estos, si bé ja s’han implantat algunes mesures en esta línia com ara les tinences d’alcaldia o la divisió dels nuclis urbans en 32 zones mitjançant iniciatives com Alcalde de Barri.
Perquè Sagunt accedisca a este estatus jurídic, primer ha d’haver-hi una aprovació autonòmica a instàncies de l’Ajuntament i, a partir d’això, seria el Govern d’Espanya qui decidiria si es concedix o no eixe reconeixement.
En este sentit, l’alcalde ha puntualitzat que actualment existix una discrepància entre les dades de l’INE i el padró municipal, igual que en el cas d’altres ciutats similars a Sagunt, que creixen molt ràpid, i que el primer pas és que este organisme coincidisca amb el fet que el municipi supera eixa xifra de 75.000 habitants, primer i imprescindible pas per al reconeixement d’este estatus jurídic.
“Són xifres que estem treballant amb l’INE perquè hi ha una discrepància”, ha avançat el primer edil. “L’expedient ja està obert i estem començant a arreplegar documentació perquè no sols és un tema poblacional sinó que s’ha d’explicar la rellevància històrica, parlar dels servicis que té la ciutat, de quin és el plantejament a futur, servicis educatius, etcètera”, ha avançat.
“És un expedient complex en el qual treballarem de manera col·lectiva tant amb el teixit associatiu, empresarial i sindical com amb els diferents partits polítics”, continuava Moreno. “Estem encara preparant-lo i és possible que el presentem enguany mateix o l’any que ve”, indicava, depenent de com avance el reconeixement de les xifres d’habitants per part de l’INE.
D’altra banda, l’alcalde també comentava que este nou marc atorga una altra flexibilitat administrativa per a organitzar els servicis municipals al mateix temps que força a tindre una estructura per districtes que permet igualment una major participació ciutadana, és a dir, “una estructura administrativa en la qual la ciutadania puga interpel·lar”.
“Ser gran ciutat permet que això no siga una cosa voluntària sinó que es tinga una estructura administrativa obligatòria que permeta donar resposta a la ciutadania”, ha matisat. “A més de que venen associats majors recursos per part del Govern d’Espanya, també permet una forma diferent de poder dur a terme l’administració de l’Ajuntament amb una major flexibilitat adaptada a eixe major volum poblacional”, ha conclòs el primer edil.
Estatus de municipi de gran població
D’acord amb la legislació en la matèria, la via a través de la qual Sagunt podria accedir a este reconeixement és la marcada per als municipis la població dels quals supere els 75.000 habitants i “que presenten circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials”.
A més d’avanços com ara la divisió del municipi en districtes i la determinació i regulació dels òrgans dels districtes i de les competències dels seus òrgans representatius i participatius, l’alcalde o l’alcaldessa podria nomenar com a membres de la Junta de Govern Local a persones que no ostenten la condició de regidors, sempre que el seu número no superara un terç dels seus membres, sense comptar l’Alcaldia.
Així mateix, existiria un Consell Social de la Ciutat, integrat per representants de les organitzacions econòmiques, socials, professionals i de veïns més representatives al qual correspondria l’emissió d’informes, estudis i propostes en matèria de desenvolupament econòmic local, planificació estratègica de la ciutat i grans projectes urbans.
Finalment, el Consistori comptaria amb direccions generals o òrgans similars que culminarien l’organització administrativa dins de cada una de les grans àrees o regidories.
