La corporació municipal de Sagunt ha aprovat per majoria una moció en defensa del Malecó, a proposta de la plataforma Malecó Públic i Verd.
La proposta ha comptat amb els vots favorables de PSOE, IP, Compromís, EU i les abstencions de PP i Vox, mantindre el Malecó en l’actual condició de sòl no urbanitzable, tal com establix el PGOU de 1992. A més, ha acordat ratificar l’acord de presentació del recurs contenciós administratiu contra la resolució de febrer del 2023 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, per la qual es va aprovar la delimitació que excloïa el Malecó de la Zona Marítim-Terrestre.
L’Ajuntament també sol·licitarà, com s’ha acordat, al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic iniciar l’expedient de caducitat de la concessió donada per Reial orde l’11 d’agost de 1902 per incompliment de les clàusules concessionals des de l’any 1987 i una reunió de l’alcaldia i grups, amb el citat Ministeri «per a solucionar, conformement a la Llei de Costes i la Constitució Espanyola, l’interés general i el sentit comú el conflicte actual».
Finalment, el Ple també ha acordat crear una Comissió Informativa Especial per a abordar tot allò relacionat amb el Malecó de Menera, en la qual es donarà veu a les associacions que es creen en defensa d’un Malecó Públic i Verd.
La moció argumenta que «de tots és conegut el recorregut jurídic d’estos terrenys des de juliol de l’any 1988. La base del conflicte radica en la sentència de l’Audiència Provincial de València de 22 de desembre del 2010 en la qual declara la propietat privada d’eixos terrenys sobre la base de la concessió donada per RO d’11 d’agost de 1902, prèvia a la Llei de Costes de 1988 la Disposició Transitòria Segona de la qual li és aplicable». A més, recull que esta Disposició establix que eixos terrenys mantindran la situació jurídica atorgada pel títol concessional, que és la llei de cada concessió, com establix unànimement la jurisprudència del Tribunal Suprem (SSTS 8966/2002, 5085/2003, 5643/2003, 11870/1991, per totes les altres). El títol concessional, la RO de 1902, autoritza la Companyia Minera de Sierra Menera a construir un embarcador per a la càrrega de minerals procedents de les seues mines d’Ojos Negros i Setiles, l’autorització es fa sobre la base dels articles 44 i 45 de la Llei de Ports de 1880, «per la qual cosa no hi ha transmutació automàtica del domini dels terrenys guanyats a la mar al concessionari», explica la moció.
La moció argumenta, després de fer un repàs a totes les vicissituds per les quals ha passat el Malecó, que s’està davant un «clar exemple» del que la Llei de Costas pretén esmenar i que en la seua exposició de motius ressalta: «El que unes certes extensions de la ribera de la mar queden injustificadament sostretes al gaudi de la col·lectivitat».
