Aquest dissabte tindrà lloc l’acte en que es donarà inici a les excavacions per localitzar les fosses franquistes on es preveu trobar fins a 43 afusellats de la dictadura després de la Guerra Civil.
L’acte comptarà amb la presència de la vicepresidenta primera i diputada de Memòria Democràtica de la Diputació, Natalia Enguix, i l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, junt amb la presidenta de l’Associació de Víctimes del cementeri de Xàtiva, Sara Mejías, i el regidor de Memòria, Alfred Boluda..
L’entitat, que s’encarrega de gestionar el projecte i que ha rebut una subvenció de 78.000 euros de la Diputació de València per dur-lo endavant, vol donar veu als familiars a la cita i presentar a l’empresa encarregada d’executar les tasques, Arqueoantro, entre les quals es troben la localització, excavació, exhumació i estudi de les foses. L’empresa també s’encarrega de la documentació e investigació històrica prèvia, la recollida de testimonis orals i de les mostres d’ADN per a la seua posterior comparació amb les restes de les víctimes, els treballs de camp relacionat, i l’anàlisi interdisciplinària posterior.
L’associació representa als familiars dels represaliats i enterrats al cementeri xativí i es va crear per iniciativa de la seua presidenta. Sara Mejías és, alhora, descendent d’un dels primers executats al paredó de Casa Blanca, José Alcot Barberà, després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. L’entitat també vol fer visibles els expedients dels judicis sumaríssims que es van dur a terme per realitzar les execucions, com és el cas de la família Alacot.
L’empresa ArqueoAntro iniciarà dilluns els treballs de localització, excavació, exhumació i identificació de les restes de víctimes del franquisme enterrades en les fosses comunes IV i V del cementeri de Xàtiva. La intervenció, que es desenvoluparà en dos fases, preten recuperar les restes de 43 represaliats que van ser afusellats en el ‘paredón’ de la Casa Blanca, una finca agrària localitzada en terme xativí.
Al cementeri de Xàtiva també van ser enterrades, en una altra fosa i sense cap mena de cura, les víctimes del bombardeig de l’estació de Xàtiva que va tenir lloc en febrer de 1939. Ambdues foses, aquesta i la d’aquelles persones executades a Casablanca, es troben en diferents punts de la necròpolis. La primera es sospita que es troba a prop de la fila 148 del cementeri catòlic, mentre que la segona es podria trobar al cementeri civil, a prop de les tombes d’alguns històrics republicans com són José Fabra i els germans, Lino i Vicent Casesnoves.
L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha expressat: “Cal agrair el treball de l’Associació i en especial de la seua presidenta Sara Mejías, que en els darrers anys s’ha deixat la pell per investigar tot el que fa referència a les fosses i a les víctimes que es troben en elles. Ara, per fi, podem començar els treballs d’exhumació de les víctimes d’aquella barbàrie i fer justícia”.
D’aquesta manera Xàtiva renova el seu compromís amb la memòria històrica i democràtica, ja que durant l’últim any s’han obert dos espais per homenatjar a les víctimes de la repressió franquista, un a l’avinguda Corts valencianes, amb l’escultura ‘En defensa de la vida’, de l’artista Inmaculada Abarca, i un altre al mateix cementeri, amb l’escultura ‘Sempre viva’, de la mateixa artista: una al·legoria vegetal que fa al·lusió al sorgiment d’una flor que es manté sempre viva malgrat estar seca.
