El Grup Italcer ha instal·lat en la planta de Equipe Cerámicas d’Onda (Castelló) un innovador forn 100% elèctric que marca una «fita» en la reducció d’emissions de CO₂ en el sector, ja que permetrà estalviar 1.500 tones de CO₂ a l’any, contribuint a la descarbonització de la producció i als objectius de l’Agenda 2030.
Aquest projecte ha sigut desenvolupat conjuntament pel ITC i la Universitat Jaume I de Castelló, juntament amb l’empresa Systemfoc, i ha sigut recolzat per l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) amb un total de 878.000 euros.
El forn s’ha desenvolupat amb l’objectiu d’eliminar per complet les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en la fase de cocció de la ceràmica, sense comprometre la qualitat tècnica i sostenible del producte fabricat.
Després d’anys d’investigació, Italcer ha dissenyat i patentat un sistema avançat per a la captura del CO₂ emés a l’atmosfera per les seues plantes productives, així com la transformació i recuperació d’altres elements contaminants orgànics i inorgànics, segons ha informat la companyia en un comunicat.
Aquest forn industrial 100% elèctric substitueix al de gas i utilitza una tecnologia basada en resistències elèctriques, evitant el 100% de les emissions directes de diòxid de carboni en l’etapa de cocció. A més, presenta un consum energètic que, segons els primers estudis energètics realitzats, és un 30% menor que el d’un forn tradicional, ha detallat la Generalitat.
Avantatges
Segons Rogelio Vila, director general de Equipe Cerámicas, «són moltes els avantatges d’un forn elèctric enfront dels forns de combustió amb mescla d’hidrogen verd i gas natural, com la immediatesa en la seua posada en funcionament sense la necessitat d’infraestructures de canalització de gas, el menor consum energètic, i la possibilitat de donar autonomia energètica a la companyia si el combinem amb la instal·lació d’equips de generació i autoconsum elèctric».
El CEO de Italcer, Graziano Verdi, ha explicat que el desenvolupament d’aquests projectes a nivell industrial és «un pas fonamental» en el camí cap a la descarbonització del grup. «Gràcies a l’ús significatiu d’energia elèctrica procedent de fonts renovables estem aconseguint una reducció molt considerable de les emissions directes de CO₂ a l’atmosfera», ha afegit.
Al mateix temps, ha destacat que, sent el gas natural un component energètic «clau» en la transició energètica, la patent obtinguda recentment per a capturar CO₂ els permetrà «impulsar productes ceràmics sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, fruit dels processos productius innovadors, eficients i basats en l’economia circular. Només en 2023, el nostre grup ha invertit cinc milions d’euros en projectes socials i mediambientals».
Per part seua, el secretari autonòmic d’Indústria, Comerç i Consum, Felipe Carrasco, ha posat en valor «l’aposta contínua del sector ceràmic per la innovació, l’eficiència energètica i la cerca de nous materials i tècniques amb les quals produir de manera més sostenible», segons ha informat la Generalitat en un comunicat.
«Principals desafiaments»
Així mateix, ha explicat que la reducció de la dependència dels combustibles fòssils, essencialment del gas natural, és «un dels principals desafiaments que presenta el procés productiu d’aquest sector tan vital per a l’economia valenciana». La cocció de rajoles actualment es realitza de manera majoritària en forns de corró utilitzant com a combustible gas natural que, en aquest procés de combustió, produeix diòxid de carboni.
En la seua opinió, aquest projecte pioner «s’ha aconseguit amb el coneixement, la tecnologia i amb empreses de la Comunitat Valenciana i és un clar cas d’èxit de transferència de tecnologia, del bon ús dels fons públics que s’inverteixen en els instituts tecnològics com és l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) i de l’aposta clara del sector privat de fer-lo realitat».
Per a Carrasco, les solucions als reptes als quals s’enfronta el sector «han de vindre necessàriament de la mà de la innovació», i per això «és vital teixir aliances que integren centres d’investigació i empreses, amb la finalitat de crear xarxes que faciliten l’intercanvi de coneixements i tecnologies entre diferents actors». En aquestes xarxes, al seu judici, els instituts tecnològics «són actors imprescindibles com es demostra en aquest cas amb la participació del ITC».
Carrasco s’ha referit al clúster ceràmic de Castelló com un dels pols industrials «més importants de la Comunitat Valenciana, un sector estratègic amb tota una sèrie d’indústries auxiliars i organitzacions relacionades que, juntament amb la seua elevada inversió en R+D+I, li confereix un caràcter únic i és una de les claus de la seua competitivitat a nivell mundial».
Segons ha indicat, aquesta competitivitat «s’ha vist minvada en els últims mesos pels elevats costos del gas natural i per la falta de suport del Govern d’Espanya perquè puga recuperar tota la competitivitat perduda enfront dels seus competidors europeus, que sí s’han vist secundats pels seus governs».
Per part seua, l’alcaldessa d’Onda, Carmina Ballester, ha assenyalat que «si hi ha un lloc en el món on pot ser possible fer realitat un gran projecte com el que acabem de veure, eixe és, sens dubte, Onda. Ací som bressol de la ceràmica i líders en innovació. Aquest pioner forn elèctric és el resultat de la nostra aposta per la sostenibilitat, la reducció de la contaminació i el talent de la nostra gent».
