El Palau dels Borja de Gandia ha acollit l’acte de lliurament dels Premis Nacionals d’Investigació 2023, presidit per pels reis d’Espanya i també amb la presència de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, i ex alcaldessa de la ciutat, Diana Morant.
Durant la seua intervenció Morant ha destacat que els 20 premiats i premiades són “els arquitectes del nostre millor futur”. “Sou els que construïu la nostra casa en un món d’incertesa, d’emergència climàtica, d’escassetat de recursos i de reptes globals”, ha afirmat Morant.
En aquest sentit, la ministra ha posat en valor que “hui és el dia en què el nostre país celebra als seus investigadors i investigadores, el dia en què tota Espanya reconeix un dels seus recursos més valuosos: el talent de la seua ciutadania”.
Durant l’acte, també ha subratllat l’aposta del Govern d’Espanya per “una transformació del seu teixit productiu cap a la I+D+i” a través de la major inversió de tota la història del nostre país en aquest àmbit. “Enfortir la investigació és la clau per a enfortir a tota la ciutadania. Des de la universitat fins al teixit industrial, des del laboratori fins al tractament mèdic”, ha manifestat.
A més, ha recordat que aquest 14 de març es compleixen quatre anys des que el Govern va aprovar declarar l’estat d’alarma per a afrontar la situació d’emergència sanitària provocada per la COVID-19. “La ciència va trobar una vacuna llavors i la ciència està revertint, a través de models de predicció sorgits de la supercomputación, l’emergència climàtica. La ciència està transformant la nostra dependència energètica en una major autonomia”, ha assenyalat.
Finalment, la ministra s’ha referit a Gandia com “una terra que ha assenyalat sempre la seua voluntat d’obertura al món” i que compta amb un “ecosistema vibrant de ciència i innovació liderat per les Universitat Politècnica de València, el CSIC – IEO i la Universitat de València”. “La inquietud científica travessa Gandia des de la prehistòria fins al metaverso”, ha dit.
Per part seua, el rei Felip VI ha ressaltat la “excel·lent labor” dels guardonats i guardonades, la qual “no sols contribueix al progrés i benestar de la societat, sinó també a l’enfortiment del nostre país”. “Les persones que hui reconeixem són necessàries; sou un orgull i, sobretot, sou futur per a un país que té ambició de futur i prosperitat”, ha remarcat.
Així mateix, ha sostingut que “el futur del nostre país està íntimament lligat a la investigació científica”. “La ciència no donarà totes les respostes, però sí que planteja les preguntes més adequades i revolucionàries per a avançar com a societat. No endevinarà l’avenir, però sí que previndrà problemes, anticiparà situacions, malalties o amenaces, des de la base del coneixement adquirit durant dècades i fins i tot segles d’investigació sobretot allò que ens envolta”, ha assegurat.
El rei també ha posat l’accent que, hui, “Espanya ostenta rellevants lideratges científics i tecnològics”. “Som líders mundials en assajos clínics, que donaran peu a la nova medicina personalitzada de precisió; a més, referents en energies renovables, gràcies en bona part a la nostra posició geoestratègica privilegiada i a la riquesa natural del nostre territori; i ens trobem també entre les principals economies de la UE en digitalització i connectivitat”, ha sostingut.
Premis Nacionals d’Investigació 2023
Els Premis Nacionals d’Investigació 2023, dotats amb 30.000 euros per a cada modalitat, són els guardons més importants del nostre país en l’àmbit de la investigació científica i distingeixen a aquelles persones investigadores d’Espanya que destaquen per la seua trajectòria i rellevància internacional en les seues respectives àrees. També reconeixen el mèrit de joves -amb edat màxima de 40 anys- que hagen aconseguit assoliments rellevants en les primeres etapes de les seues carreres.
En aquesta edició, José López Barneo, Francisco Javier Llorca, Felipe Criado Boado, Luis Enjuanes Sánchez, Josep Peñuelas Reixach, Ángel Rubio Secades, Jesús Jiménez Barbero, Javier García Martínez, Diego Córdoba Gazolaz i Manuel Arellano han sigut guardonats amb les deu modalitats dels Premis Nacionals d’Investigació que distingeixen les trajectòries investigadores d’excel·lència.
Per part seua, Miguel Ángel Mompeán García, Daniel García González, Idoia Murga Castro, Rodrigo Fernández Jiménez, Marta Martínez Sanz, Francisco Pelayo García de Arquer, Silvia Osuna Oliveras, Gonzalo Murillo Rodríguez, Xavier Ros Otón i Mónica Martínez Bravo han rebut els Premis Nacionals d’Investigació per a Joves.
Aquesta és la tercera vegada que el lliurament dels Premis Nacionals d’Investigació, des de la seua creació en 1982, se celebra fora de Madrid. Les dues edicions anteriors van tindre lloc a Alacant (edició 2022) i Barcelona (edició 2021).
Candidatures i jurat dels Premis Nacionals d’Investigació
De les 114 candidatures admeses dels Premis Nacionals d’Investigació, 90 han sigut d’homes i 24 de dones. L’edat mitjana dels premiats és de 61 anys.
En el cas dels Premis Nacionals d’Investigació per a Joves, que porten nom de científiques il·lustres, de les 185 candidatures admeses, 97 han sigut d’homes i 88 de dones. L’edat mitjana dels premiats és de 37 anys.
Els jurats que han fallat les modalitats dels premis han estat formats per un total de 32 dones i 28 homes. En concret, el jurat de cada modalitat estava integrat per tres homes i tres dones excepte en les modalitats d’Humanitats, i Dret i Ciències Econòmiques i Socials, que van estar compostos per quatre dones i dos homes.
