Així quedarà la Capella de l’Assumpció de Gandia del segle XV quan acabe la seua restauració

La primera tinenta d’Alcaldia i regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, acompanyada de l’arqueòleg municipal i responsable del projecte, Joan Negre, ha assistit aquest dimecres a l’acte de signatura de l’acta de replanteig, que dona inici oficial a les esperades obres de restauració de la Capella de l’Assumpció. L’han acompanyada els tècnics municipals d’Arqueologia i Patrimoni i d’Urbanisme, així com l’empresa adjudicatària, la gandiana Construcciones Bañuls.

Amb pressupost de licitació de 310.000 euros, la previsió és que els treballs de recuperació d’un dels edificis patrimonials més desconeguts de Gandia duren entre 10 i 12 mesos. Per tant, si tot va bé, ja es podrien fer les primeres visites l’estiu de 2025.

Abans del procés de restauració complet, s’asseguraran els arcs i sostres, es buidaran els enderrocs, s’establiran importants mesures de seguretat i s’excavarà part del seu interior per conèixer millor la història de l’edifici.

«És un dia important per a la ciutat, perquè per fi podem dir que s’inicien oficialment les obres. Es tracta d’un procés llarg de permuta, en tractar-se d’una propietat privada, que es va allargar en el temps. Ha sigut complicat des del seu inici en tractar-se d’un projecte de restauració molt complex, tant per l’estat de l’edifici com pel procediment de licitació i adjudicació. Però el compte enrere per a la seua rehabilitació completa ja ha començat i hem d’estar contentes. El seu valor patrimonial i històric és indubtable i justifica l’interès de la ciutat en adquirir-lo», ha asseguart Izquierdo. 

Centre d’interpretació dels clàssics i d’acollida al visitant

En uns mesos, després de les corresponents obres de restauració, recuperarà la seua imatge anterior i se la dotarà d’allò necessari per servir a dos objectius: «D’una banda, el centre d’interpretació dels clàssics de la literatura. Sempre hem dit que Gandia, com a bressol dels clàssics, havia de comptar amb un espai que significara les figures d’Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. També volem que siga un centre d’acollida a les visites, en el cor històric de la ciutat. D’aquesta manera, el turisme que s’acoste a Gandia hi trobarà tota la informació sobre la nostra història i les indicacions necessàries per conéixer i visitar el nostre patrimoni».

Finalment, Joan Negre ha destacat la tasca que s’està fent des del departament d’Arqueologia i Patrimoni, «lenta, però segura. No podem treballar en quatre o cinc edificis al mateix temps, cal ser molt meticulosos i sistemàtics quan s’intervé sobre edificis d’un alt valor patrimonial, la restauració dels quals resulta molt complexa. Després d’haver actuat d’urgència en el Morabit, el castell de Bairén, la Torre dels Pares o el Campanar de la Seu, ara és el torn de la Capella de l’Assumpció. Menys de dos anys després de la seua adquisició s’ha pogut redactar un ambiciós projecte de restauració que ara es posa en marxa».

Història de la Capella de l’Assumpció

La Capella de l’Assumpció és un edifici desconegut però molt important a la ciutat de Gandia. Es tracta d’una capella de planta irregular que s’adapta al solar disponible i al traçat del carrer. És una església d’una sola nau amb dos trams tancats per volta de canó amb llunetes, que es troba sostinguda per arcs faixons de mig punt que donen la directriu; creuer en alçat que es tanca mitjançant cúpula semiesfèrica sobre petxines; i en la capçalera un xicotet tram de canó seguit per albergar l’altar principal. La cúpula conté huit nervis fingits que convergeixen en una clau-floró, dividint la calota en huit trams en els que s’obrin llunetes per a il·luminar.

La coberta és de teula àrab a dos aigües sobre tauler ceràmic i corretges de fusta. Per un altre costat, la frontera conserva elements arquitectònics com un gran arc carpanell per a l’accés i la silueta d’una fornícula cegada. En el seu estat actual, gran part de la construcció que s’observa correspon a l’important reforma de la casa i la capella de la Confraria realitzada l’any 1800.

Pel que fa a la seua història, la ‘Loable Confraria de Nostra Dona Santa Maria’ de la vila de Gandia es va constituir en una capella lateral de la Col·legiata el dia 14 d’agost de 1440, vespra de la festivitat de l’Assumpció de la Verge Maria. Llavors, es van elegir el prior, els majorals i el racional, els quals regien la confraria. Càrrecs que, any rere any i en la mateixa data es renovaven, i que es reunien en aquesta capella de l’aleshores església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció; és a dir, la futura Col·legiata.

En 1519 es decideix comprar un solar resultant d’una antiga casa enderrocada i el 17 d’agost de 1520 tenim notícia que la construcció ja s’havia finalitzat. Tanmateix, en aquella mateixa reunió es determina la compra d’un pati existent a la part de darrere de la casa que s’acabava d’edificar amb la intenció de construir una capella pròpia allà mateix. Aquest espai –casa i capella- està en l’origen de l’actual Capella de l’Assumpció, d’estil barroc tardà que, tot i estar en ple centre de la ciutat, molts pocs ciutadans saben de la seua existència.

Tot i les modificacions modernes, la part superior de la façana es conserva tal com es va construir durant els primers anys del XIX ja que el 31 d’octubre de 1800 el dipositari de la confraria donava compte dels diners obtinguts per a començar l’obra de la capella pròpia de la confraria. Pascual Madoz l’anomena com a una de les cinc capelles existents a Gandia a l’any 1847, i aquesta apareix dibuixada en el plànol de la ciutat que en 1878 realitza el mestre d’obres Antonio Vicente Vidal. En l’Informe de 1935 s’al·ludeix a la capella de l’Assumpció i des de mitjans del segle XX es restringeix l’accés a uns pocs metres des de l’entrada.

Durant les dècades dels 60 i 70, fou utilitzada com a magatzem de Cáritas Diocesana i en 1973 va ser adquirida per un particular que la destinà a tenda de vímets fins al seu tancament a mitjans dels noranta. Ara, després de molt de temps d’abandonament i en estat de ruïna, l’Ajuntament de Gandia ha fet l’esforç d’adquirir-la per rehabilitar-la i posar-la al servei de la ciutat.