NULL
La tragèdia, que va causar huit morts, va ser una combinació d’una ‘DANA explosiva’ i errors en el disseny de l’antiga presa situada en el riu Xúquer
La pluja va començar feble a les comarques valencianes la vesprada del 19 d’octubre de 1982, però la matinada del dia 20 va passar a ser torrencial de manera generalitzada. En la zona que envolta el riu Xúquer se superaven els 100 litres per metre quadrat, i es van poder depassar els 1.000 litres riu amunt, en la Mola de Cortes. Va ser el que actualment es coneix com una ‘DANA explosiva’. El cabal del Xúquer va arribar a registrar una crescuda punta de 16.000 metres cúbics per segon, i la presa de Tous estava dissenyada per a un màxim de 7.000 metres cúbics. A les 19.15 l’avinguda va sobrepassar la coronació de la presa a 142 metres d’altura, amb això es va produir l’erosió i la destrucció de la zona central de l’estructura formada per materials solts. L’aigua va partir el mur i es va abalançar sobre les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, on va causar huit morts.
Es compleixen 40 anys de la que és coneguda com la ‘pantanada’ de Tous, la que juntament amb la riuada del Túria del 1957 just 25 anys abans ha marcat la memòria de la pluja, no sols en els habitants de la Ribera, sinó en el conjunt dels valencians.
La ‘pantanada’ va inundar de manera quasi immediata les localitats més pròximes a l’embassament, Sumacàrcer, Gavarda i Beneixida, i va arribar a marcar un nivell de huit metres, va atacar no sols la vida de les persones, sinó també greument les cases de les poblacions. L’horror i la por que es repetira una escena d’aquest calibre va provocar que els nuclis urbans de Gavarda i Beneixida anys més tard es reubicaren en altres llocs sense risc d’inundació. Altres grans localitats de la comarca de la Ribera també van veure que el riu ocupava els seus carrers. Així doncs, a Carcaixent i Alzira l’aigua va superar els quatre metres, i van arribar a ser milers els damnificats pels danys materials causats.
El clevillament de l’embassament de Tous va portar a buscar responsables i la justícia va tardar 15 anys a trobar-ne. El 1997 el Tribunal Suprem va sentenciar com a culpable un enginyer com a responsable perquè no es van poder obrir les comportes del sobreeixidor del mur de contenció del pantà, cosa que va provocar que al final l’aigua depassara la presa i la partira. La condemna va ser de 25 milions de pessetes per a cadascuna de les famílies dels huit morts, un total d’1,2 milions d’euros actuals que va haver d’assumir l’Estat per la insolvència del condemnat.
Àrea inundada de la Ribera amb la pantanada.
Vella i nova presa de Tous
L’embassament de Tous que va cedir davant el diluvi va ser un projecte iniciat el 1958, però per diversos problemes, arran dels estudis tècnics l’obra es va paralitzar el 1964. Hagué de passar una dècada perquè es reprenguera la construcció el 1974, i el pantà va estar en ple funcionament el 1979. La seua capacitat de funcionalitat era de 80 hectòmetres cúbics, però va arribar a 120 hectòmetres minuts abans que es desbordara i rebentara.
Però la faena que havia d’acomplir, laminar les avingudes d’aigua del riu Xúquer per evitar inundacions, encara es requeria, i per això es va estudiar un nou pantà de Tous en la mateixa ubicació, l’actual, que es va començar al començament dels anys 90 i es va inaugurar el 1996.
L’actual infraestructura té una capacitat de 378 hectòmetres cúbics a màxim embassament normal i 792 hectòmetres a màxim nivell extraordinari. Segons explica la CHX, es deixa amb un volum d’aigua situat en valors mínims, de l’ordre d’un 20% del màxim nivell normal (és a dir, 72 hectòmetres), i uns 300 en disposició de començar a laminar les avingudes. El sobreeixidor, de la seua banda, està dissenyat sense comportes i és capaç d’evacuar la màxima avinguda probable, xifrada en 20.000 metres cúbics per segon, un 25% més que el pic registrat el 20 d’octubre de 1982.
Nova presa de tous
