Un passeig per la plaça roja

0
2474
Andreu Blai Fernandez- Serrano
Andreu Blai Fernández-Serrano

El passat dijous vaig xafar la Plaça de l’Ajuntament de València per primera vegada després del confinament. Jo, temorós que la seua conversió en zona de vianants l’haguera fet més lletja del que ja era, em va sorprendre gratament la quantitat d’espai que s’havia guanyat per passejar entre els emblemàtics edificis que allí es troben. No vaig veure, i això em va decebre una mica, cap paviment roig ni cap simbologia comunista. Després de llegir el que digué el Partit Popular i els seus lacais de “las provinsias”, esperava que València haguera esdevingut capital d’una república soviètica sota el poder d’un Botànic estalinista. Això com a mínim, no em conformava amb menys.

Així i tot, estic d’acord amb la valoració estètica que feu María José Català —portaveu municipal dels populars— al voltant de les tests. Que el color triat no haja sigut l’idoni, però, no és motiu suficient  per a demanar opinió al Consell Valencià de Cultura i a la Reial Acadèmia de Belles Arts sobre un possible perjudici al patrimoni de la ciutat. Canviar l’asfalt per un paviment per a vianants, després de tot, no constituïx cap crim arquitectònic —no més que els projectes de Calatrava. Però no dic res nou, què podíem esperar d’un partit amb gran afany per convertir el País Valencià en una teranyina de carreteres? Eixa és la seua concepció de cultura i cal respectar-la…

Les queixes de la dreta són bajanades que fan riure. Per altre costat, és cert que no tot és bonic a la nova Plaça de l’Ajuntament. Jo hi veig un problema en la seua doble finalitat —la que ens vénen des de Compromís i la real—. Ara, acabat l’agost i vivint una situació d’urgència sanitària amb la COVID-19, podem no sentir el problema en la nostra experiència sensible. És una qüestió de temps: quan els fluxos turístics tornen a la normalitat prèvia a la pandèmia, a quin propòsit serviran les obres de la plaça?

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  Descobriment de l’altre en dos temps

Des d’una perspectiva microsocial, és cert que l’obertura d’espai públic a la ciutadania augmenta la qualitat de vida a la ciutat. Però se’m fa estranya que aquesta siga la veritable raó quan l’obertura es planteja dintre d’un centre històric buidat dels seus aborígens, desplaçats la majoria per oficines i especuladors de l’habitatge. La peatonalització en benefici dels habitants tindria sentit si es plantejara en els barris circumdants, on la majoria de gent viu, no? La Plaça Roja, molt moderna ella, assenyala una voluntat clara de mercantilitzar la ciutat, convertir-la en un museu atractiu per al turisme. Ara, malgrat el trist futur que ens depara, la concatenació d’interessos —reduir l’emissió de CO2 a la ciutat i produir beneficis del turisme massificat— els ha beneficiat a nivell polític. Qui no estaria a favor de la sacrosanta sostenibilitat?

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here