Sempre plou sobre mullat

0
543
Andreu Blai Fernández-Serrano
Andreu Blai Fernández-Serrano

L’eix unidimensional sobre el qual edifiquem el nostre esquema de valors és un invent francés que es remunta al segle XVIII. El tradicional dreta i esquerra, trivialitzat hui en dia en els bàndols “fatxa” i “progre”, fa referència al lloc on es van asseure els estaments de la noblesa, el clero i la burgesia en l’última assemblea dels Estats Generals. Fou l’atzar qui col·locà als defensors de l’Antic Règim a un costat i a la burgesia revolucionaria en l’altre. Que aquesta tradició continuara, després de la revolució, és més un producte de la imbecil·litat que d’una llei històrica ressenyable. Un fenomen paregut a l’escola, quan dins d’una classe es formen grupets: estàs amb uns o estàs amb altres, això de seure en diferents llocs no està ben vist.

No em confongueu, només volia remarcar aquesta arbitrarietat. Els que presumeixen no ser ni de dreta ni d’esquerra, com a norma general, acaben sent persones bastant conservadores. Així funciona el sentit comú, i tots ho sabem. Cal anar amb compte amb els que es fan passar per un més entre nosaltres. Aquests elements són perillosos en la mesura que tenen desenvolupada l’habilitat de persuasió i aconsegueixen, d’una forma o una altra, que al principi els creguem de debò. Un cop governen, incongruència rere incongruència, perden tota credibilitat.

Com s’explica sinó que Compromís i PSOE vulguen continuar el projecte del ZAL iniciat fa vint anys pel Partit Popular? Per què l’esquerra valenciana també vol convertir La Punta en un bosc de contenidors per al Port i no en un espai aprofitable per als habitants de la ciutat i voltants? Serà que a Joan Ribó li agrada veure formigó i ferro mentre passeja amb la bicicleta? Donem-li un vot de confiança, potser no li agrada el projecte però li ha sigut impossible resistir-se als cants de sirenes emesos pel capital xinés.

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  Política i vida, dos camins

Jo imagine que, quan aprovaren la legalització de la Zona d’Activitats Logístiques, la musiqueta que sonava de fons era d’allò més enganxosa: “A guanyar diners, on estan, on estan, a guanyar diners”. I es que, en aquesta situació, qui podria mantenir-se políticament coherent amb les promeses electorals? Disfruten lo votado.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here