Sanitat pagarà 60.000 euros per un home que va morir en 2013 per no ser ingressat a l’Hospital de la Ribera

0
2503
Hospital de la Ribera, a Alzira

Malgrat el diagnòstic inicial de “oclusió intestinal” en el centre de salut i dir-li que havia de ser operat, a l’hospital es va apuntar a un restrenyiment

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha condemnat a la Conselleria de Sanitat i a una asseguradora a indemnitzar amb 60.000 euros a la família d’un pacient que va morir a conseqüència de no ser ingressat malgrat patir una isquèmia intestinal.

La sentència de la secció segona de la Sala contenciosa administrativa, que és ferma i ha sigut tramitada per l’advocat Javier Bruna, de l’Associació ‘El Defensor del Pacient’, estima el recurs interposat pels afectats per la “defectuosa atenció metge-assistencial” prestada.

Segons el relat dels fets, el mort, de 76 anys, es va despertar la matinada del 17 de novembre de 2013 amb dolors aguts en l’abdomen i va acudir a Urgències al Centre de Salut d’Alberic, on la doctora li va diagnosticar “oclusió intestinal” i li va remetre a l’Hospital de la Ribera, a Alzira, després de dir-li que hauria de ser intervingut quirúrgicament.

En el centre hospitalari va ser reconegut i després de realitzar-li una radiografia i administrar-li medicació va ser donat d’alta amb diagnòstic de restrenyiment però, una vegada a la seua casa, al no remetre el dolor abdominal, va tornar a urgències de l’hospital i es va decidir el seu ingrés en medicina interna després de determinar el metge de guàrdia que estava greu.

Un TAC va detectar una isquèmia intestinal encara que, en ser diumenge, va caldre esperar l’endemà perquè els cirurgians valoraren la possible intervenció quirúrgica i va passar la nit amb tractament d’antibiòtic i clorur mórfico.

El dilluns 18 de novembre els cirurgians van assenyalar que el cas del pacient era molt crític i van decidir fer-li un altre TAC, i el pacient va romandre en l’UCI i posteriorment va ser portat a una habitació de planta, on va romandre fins a la seua defunció sobre les 21.00 hores d’aqueix mateix dia.

Segons la sentència, la Sala comparteix la “perspectiva nuclear de la demanda formulada sota la perspectiva de la doctrina de la pèrdua d’oportunitat” per la falta d’un “inicial ingrés hospitalari”.

Considera que el pacient “en el moment d’acudir per primera vegada a urgències complia amb suficients criteris clínics per a ser ingressat davant sospita d’isquèmia intestinal aguda” i considera “recusable la conducta terapèutica posterior a l’efectiu ingrés hospitalari”.

Afig que “tal com contundentment reflecteix l’informe de la inspecció mèdica ‘Crida l’atenció que no es prenguera cap decisió respecte al tractament de l’obstrucció arterial, detectada en el TAC la vesprada del dia 17 fins a l’endemà, quan les lesions estimades llavors feien inviable qualsevol altra actitud terapèutica que no foren les merament pal·liatives”.

“Sent possible que, d’haver plantejat la fibrinolisis no s’haguera arribat a la situació d’irreversibilitat que la situació del pacient (va morir l’endemà) va presentar el dia posterior”, agrega la sentència.

Per part seua, l’administració i l’asseguradora demandades, per part seua, van sostindre, que no va concloure negligència, desatenció o mala praxi.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here