Sagunt rebutja els espigons previstos al sud de la costa de Castelló per perjudicar les seues platges

0
723
La platja d'Almardà de Sagunt

Tots els partits rebutgen el projecte del departament de Costes del Govern central, excepte el PP que s’ha abstingut

L’Ajuntament de Sagunt ha aprovat en la sessió plenària extraordinària d’este divendres emetre un informe desfavorable sobre el projecte constructiu d’estabilització del front litoral del sud de Castelló. La proposta s’ha aprovat amb els vots a favor de Compromís, Esquerra Unida, ADN-Morvedre, PSOE, Ciudadanos, Iniciativa Porteña i el regidor del Grup de No Adscrits i l’abstenció del Partit Popular.

Després de realitzar un estudi de l’impacte ambiental que ocasionarien les actuacions en el litoral de Castelló, concretament a La Llosa i Almenara, destaquen diversos aspectes. En primer lloc “la incorrecta identificació de la ubicació, ja que el projecte reflectix malament la delimitació del terme situant-lo al sud de la Gola de Queralt, quan realment està en l’eix de la gola, per tant, l’espigó sud de la Gola de Queralt s’assentaria en el terme de Sagunt”. Apunten que estes dades es basen en la consulta del Mapa Topogràfic Nacional d’Espanya o en l’acta de reconeixement de límits de termes de l’Institut Geogràfic i Estadístic de 1905.

En segon lloc, “la incertesa en l’abast dels efectes negatius per a les platges de Malvarrosa, Corinto i Almardà no detallats en este estudi de Costes. L’Estat desconeix l’abast real de les conseqüències que comporta l’execució material d’este projecte per a les platges que estan al nord de la província de València”. Segons el projecte es tracta d’executar l’obra a La Llosa i Almenara i després de la valoració d’este, la conclusió segons l’informe és esperar a veure què ocorre més avant i en funció de les conseqüències projectar una solució àgil.

El projecte assegura que les estructures de contenció o espigons interrompen el pas de graves i permeten el transport d’arenes. Respecte a esta qüestió, l’Ajuntament de Sagunt ha volgut contrastar la informació amb el catedràtic de la Universitat Politècnica de València, José C. Serra, qui assegura, en un estudi, que l’ampliació dels espigons de canalització de la Gola de Queralt suposa la reducció d’entrada de sediments des de la platja de Casablanca (Castelló), i els que ho aconseguisquen serien graves atès que l’arena presenta un diàmetre molt baix. Açò podria induir a la recessió de la platja de Malvarrosa i com a conseqüència de Corinto i Almardà, per la qual cosa les obres de La Llosa i Casablanca signifiquen una barrera al transport sòlid litoral i suposa un risc que agreujaría la situació actual a mig i llarg termini provocant el soterrament de la gola i el risc d’inundació.

En tercer lloc, els efectes negatius sobre espais de la Xarxa Natura 2000. En este estudi s’obvia la possible afecció a este espai que inclou la Marjal, els Estanys d’Almenara, el cordó dunar des d’Almenara a Canet d’en Berenguer i l’espai entre la Casa Penya i el mar Mediterrani.

En quart lloc, l’ús injustificat de materials de pedrera per a les aportacions d’arena proposats. El projecte constructiu contempla l’aportació d’arenes en el tram sud de la Gola de Queralt, però segons les directrius sobre Actuacions en Platges de la Direcció General de Costes, la utilització d’arenes procedents de pedreres en este cas no seria la millor solució per a l’alimentació artificial de les platges.

Per tots estos motius, l’Ajuntament de Sagunt destaca que l’Estat ha d’intervindre en defensa del litoral, oferint una solució global i única i no amb pegats, ja que el litoral saguntí es troba actualment en un procés de regressió que s’agreujaria amb la construcció dels nous espigons.

L’Ajuntament de Sagunt no desconeix la problemàtica de La Llosa i Almenara, ja que és una situació similar a la del litoral saguntí i compartix amb l’administració estatal que és necessari abordar-la i trobar una solució, però la solució reflectida en el projecte és insuficient i parcial, ja que en basar-se en la delimitació provincial llança incertesa respecte a la resta de trams no abordats. Per este motiu, l’Ajuntament considera precís que es retrotraguen les actuacions desenvolupades i es realitze un projecte referit a un tram unitari de litoral, amb una problemàtica comuna que garantisca la integritat dels interessos afectats i no solament a una part.​

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here