Purgatori

0
986
Andreu Blai Fernandez- Serrano
Andreu Blai Fernández-Serrano

L’argument de conformar-se, dins d’un ventall de males opcions, amb la menys dolenta, té un ampli recorregut en la nostra història recent. Ja en 1947, Winston Churchill digué que la democràcia era la pitjor forma de govern —exceptuant la resta de formes que s’havien provat abans. I és que, si ens donen a triar entre un dimoni o un altre, no és normal triar aquell que no ens faça patir tant?

El fet de no poder imaginar una alternativa a l’aparador parlamentari constata, en el plànol de la consciència, la situació de poder que ostenta l’engranatge polític a l’hora de limitar el nostre esquema de pensament. Sembla no haver-hi política més enllà de l’oficial i, en aquest sentit, la nostra llibertat queda reduïda a escollir quin producte consumir. Els programes partidaris i les notícies són prospectes que ens ajuden a escollir: és roín per al fetge?, és biodegradable?, és cancerigen?, etcètera.

A excepció dels militants dogmàtics, i en diferent grau,  tots veiem defectes en allò que ens volen vendre. I així i tot, molts obeeixen l’obligació moral de consumir. De donar el vot malgrat les discrepàncies perquè, o bé no tindràs dret a queixar-te, o bé guanyaran els dimonis autèntics. Recorde l’escàndol que van organitzar les eleccions estatunidenques entre Trump i Clinton. El debat estava entre un republicà obertament classista, racista i masclista; i una demòcrata que no era obertament res d’això, però que en el seu programa polític defensava bombardejar l’Orient Mitjà. Quina era l’opció menys dolenta ací?

A l’Estat Espanyol ha passat una cosa similar amb l’aparició de Vox. De fet, les esquerres han fet ús d’eixe discurs de la por: “Vota’ns o governaran els feixistes neoliberals!”. Va haver-hi molta gent que va picar l’ham una primera vegada, esperançats que el vot útil frenara l’auge de la dreta més rància. El PSOE no feu l’ànim d’acordar govern, i acabarem anant a unes segones eleccions. En esta segona cita electoral, Ciutadans es va desplomar, les esquerres van retrocedir i Vox va pujar com l’espuma. Per als il·luminats del vot útil, els que decidirem no votar som els culpables.

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  Sempre plou sobre mullat

Així i tot, poden estar contents perquè per fi tenim el govern més progressista i paritari de tota la història democràtica d’Espanya. Aquesta alternativa d’esquerres, que era la “menys dolenta” per als votants escèptics, vol continuar el procés de mercantilització de l’ensenyament universitari amb el 3+2, s’han negat a fer públic els expedients del torturador “Billy el Niño”, no han prohibit els anuncis de les cases d’apostes i estan fent ús de la llei mordassa.

És cert que la democràcia no és sols espectacle, no és el mateix tenir un sistema de serveis socials públics que no tindre’n cap, però això és motiu per conformar-se? Cal comprendre que hi ha alternativa més enllà de les excrescències parlamentaries, sols que aquesta necessita ser construïda. I hem d’aprendre que no hi ha superioritat moral arrelada al vot. És igual que votes als roïns o als que ho són menys. Tots, al cap i a la fi, són dimonis.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here