Netflix estrena en juny el documental sobre el triple crim d’Alcàsser que va marcar a tota una generació

0
257
Imatge de Canal 9 dels funerals a Alcàsser

L’assassinat de les xiques de 14 i 15 anys Miriam, Toñi i Desirée l’any 1992 és tractat en el documental des de la seua desaparició, la trobada dels cossos, el tractament mediàtic i el judici celebrat el 1997

Els coneguts com ‘crims d’Alcàsser’, en els que es van assassinar a les xiquetes Toñi Gómez, Miriam García i Desirée Hernández a la localitat de l’Horta Sud, son recollits en el documental ‘El caso Alcàsser’ de Netflix que estrenarà el pròxim 14 de juny, i que este dimarts tindrà una passada de primícia del primer episodi en el festival DocsBarcelona.

El documental, realitzat pel productor Ramón Campos i el director Elías León Seminiani, comença amb una cridada de Toñi a la ràdio local d’Alcàsser per a dedicar la cançó ‘Major Tom’ de Peter Schilling a les seues amigues Miriam i Desirée -entre altres- just la mateixa vesprada del 13 de novembre de 1992 en la qual van desaparéixer. El documental consisteix de 5 capítols que mostra com es va viure la tragèdia dels assassinats de les adolescents de 14 (Miriam i Desirée) i 15 anys (Toñi), des de la seua desaparició al judici, passant per la troballa dels seus cossos el 27 de gener de 1993, i especialment, el tractament mediàtic que es va fer del cas.

Entre el material brut s’han gravat més de 228 hores d’entrevistes a 160 persones, i s’ha comptat amb 400 hores de vídeo, entre elles material de Tele 5, Antena 3, TVE i Canal 9, en la seua contingut declaracions de Miguel Ricart -únic condemnat pel cas-, o la declaració dels forenses en el judici «d’una exhaustivitat bestial i que buida moltes incògnites», segons els realitzadors de la sèrie.

Entre els primers passos que es van donar per al documental va ser contactar amb les tres famílies de les víctimes per a explicar-los que en el treball no hi hauria «recreacions, ni es mostren imatges que puguen fer mal, en la mesura que siga possible». Però sí que s’adverteix que el temps no l’ha tancat tot, començant pel fet que el principal acusat, Antonio Anglés, el rastre del qual va desaparéixer de la faç de la terra, i que suposa una «vàlvula oberta per a la conspiració eterna». A més també s’assenyala especialment el tracte mediàtic: «hi ha una consciència clara que allò va marcar un abans i un després, que va ser el principi d’una forma nova d’abordar a Espanya els successos i la crònica negra».

Com a cara de periodistes coneguts que ofereixen la seua versió del tractament mediàtic destaca la de Paco Lobatón, presentador llavors de ‘¿Quién sabe dónde?’ de TVE, programa que buscava col·laborar en el rastreig de persones desaparegudes i que va trobar un filó en el cas d’Alcàsser. D’altra banda una altra de les periodistes destacades va ser Nieves Herrero, qui també va fer un programa de ‘De tú a tú’ d’Antena 3 en directe en la localitat, i qui ha preferit no participar en el documental.

De la fauna local destaca el programa de Canal 9 que més va tractar el tema ‘El juí d’Alcàsser’, a través del qual es va fer el seguiment del judici desenvolupat en 1997. Precisament en aquest programa Fernando García, el pare d’una de les víctimes, va abocar junt amb un altre col·laborador, Juan Ignacio Blanco, greus acusacions contra guàrdies civils, el fiscal cap de l’època i els forenses. Catorze anys després, en 2011, la televisió pública valenciana va haver de pagar una indemnització de 430.000 euros com a responsable civil subsidiària per un delicte d’injúries i calúmnies.

Els realitzadors del documental també apunten que el treball ha volgut descriure els fets, sense apuntar a conclusions, i que se li proposa a l’espectador «Decideix tu amb les proves que hem trobat».

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here