Un memorial del bombardeig de Xàtiva per a oblidar

0
1831
Centenars de persones van assistir a l'acte de Xàtiva

L’anunci de la presència del jutge Baltasar Garzón va encendre les crítiques de part de la societat de Xàtiva. que es van anar multiplicant

El que anava a ser un homenatge amb magnificència a les més de 140 víctimes del bombardeig feixista de Xàtiva de 1939, amb primeres figures polític-socials, va acabar sent un acte molt més modest del previst pels enfrontaments entre diferents agents implicats en el memorial que quasi acaba per esfondrar-ho tot. L’organització va anunciar la presència del jutge Baltasar Garzón, el President de la Generalitat, Ximo Puig i el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, però al final cap d’ells va estar present.

L’epicentre del terratrèmol que es va originar fa setmanes va ser l’anunci que la figura central d’aquest homenatge anava a ser el jutge Garzón. Açò va fer eclosionar les crítiques del sector més nacionalista de la societat xativina, amb el cantant Feliu Ventura i l’escriptor Toni Cucarella repudiant la presència de Garzón i anunciant la seua absència en l’acte, i creant-se en paral·lel una ona de rebot en les xarxes socials.

El següent a disparar va ser el Consell de la Joventut de Xàtiva que va carregar contra la grandària dels actes, criticant que amb tant muntatge es perdia l’esperit de record i homenatge als protagonistes. El Consell va ser un dels impulsors de la recuperació d’homenatge i qui va finançar la instal·lació d’un monument a les portes de l’estació de Xàtiva on s’evoca la memòria de les víctimes. Davant aquesta situació el Consell també es va tornar a oferir per a reprendre ells l’organització dels actes, en mans de Republicans de Xàtiva des de 2013.

Incidint en el rebuig a la presència de Garzón també es va iniciar una recollida de suports a traves del manifest del Ateneu Popular de Xàtiva ‘No als encobridors de tortures’ al que se sumaven membres de la societat setabense, així com d’altres territoris.

Tot açò va cristal·litzar com una gran càrrega sobre les esquenes del portaveu de Republicans de Xàtiva, Vicent Gimeno, que va acabar per presentar la dimissió dies abans de la celebració de l’homenatge; així la organizaciòn finalment la va assumir l’Ajuntament de Xàtiva. Per sort per als participants, des de l’any passat el govern municipal (de PSPV-EU-Compromís) ja s’implica en l’homenatge, no com en els 20 anys anteriors del PP d’Alfonso Rus.

Pel camí es va saber que Baltasar Garzón va acceptar mesos arrere la invitació, mancant confirmar-se en l’últim moment per a tancar l’agenda, punt que finament no es va confirmar. Tampoc van aparèixer els presidents de la Generalitat ni de la Diputació que, pel que sembla, mai van tenir en l’agenda aquesta participació.

Però l’acte continuava endavant, enguany va explicar com a conductor amb el periodista xativí Josep Lluís Fitó, i intervencions a càrrec de Toni Morant, professor de la Universitat de València, membre de l’aula d’Història i Memòria Democràtica de la Facultat d’Història; Matías Alonso, president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de València; Filippo Carcassola, president de l’Associació Espai Itàlia de València; Rosa Pérez Garijo, vicepresidenta de la Diputació de València i diputada de Memòria Històrica. L’acte es va tancar amb el discurs de l’alcalde Roger Cerdà.

A més de les intervencions sociopolítiques la part artística va ser representada pel cantautor Andreu Valor, la Muixeranga de Xàtiva i la colla de dolçaina i tabalet La Socarrada.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here