Manuel Castells al diccionari

0
981
Andreu Blai Fernández-Serrano
Andreu Blai Fernández-Serrano

Adj. Apl. a person. No útil.

L’etimologia del nostre ministre d’Universitats, Manuel Castells Oliván, prové del llatí «inutĭlis»; un mot compost per un prefix «in» —que vol dir negació— i per «utĭlis» —que ve a significar “útil”—. En la seua literalitat, diríem que Manuel Castells és la negació de la utilitat. Després de tot el que ha fet com a polític, podem anunciar que no és ningú de qui els estudiants universitaris puguem traure profit.

També és cert que no dic res nou, ja se’n va encarregar ell de posar-se a l’estudiantat en contra quan va declarar que ens havíem anat a llocs més divertits durant la pandèmia. Ximpleria de la qual ja es va disculpar, encara que el mal estava fet: pots ser una eminència acadèmica que, si les neurones no et fan bona connexió, pots acabar participant en el discurs que responsabilitza, injustament, al jovent de la situació a la qual ens ha abocat la COVID-19. Però açò dóna per a altre article.

El més ressenyable és l’esborrany de reforma universitària que té al despatx, el qual permet «entre otras cosas, estrechar los vínculos entre las empresas y las universidades, […] y consolidar la coexistencia de los grados de tres y cuatro años, lo que se interpreta como un respaldo al controvertido modelo 3+2.», segons el diari EL MUNDO.

En paraules clares i concises: El mot Manuel Castells implica, en el seu significat, l’aprofundiment de la mercantilització de l’ensenyament universitari. Una proposta que, si fóra feta per la dreta (fou el Partit Popular qui originalment va posar el 3+2 sobre la taula, l’any 2015), no ens resultaria sorprenent. Ara, que el fitxatge estrella de l’esquerra constitucional vulga seguir la mateixa línia política…

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  Descobriment de l’altre en dos temps

Vull pensar que Manuel Castells es posa la disfressa de “negació de la utilitat” a propòsit, sense càrrega de consciència —d’un acadèmic amb tant de renom es pressuposa certa saviesa—. Per tant, si no és un ingenu, és un cínic que actua sense dir-nos el que de veritat pensa: som massa titulats universitaris. El mercat laboral d’una economia en crisi perpètua, basada en un sector turístic intensiu i miserable, és incapaç d’assumir l’excedència de mà d’obra qualificada. Espanya necessita una educació superior degradada i una barrera econòmica —els dos anys de màster— que posen fre al nombre de titulats. Manuel Castells és l’heroi que els capitals nacionals necessiten.  Però als nostres interessos, com a estudiants i subalterns, aquest senyor ens resulta «inutĭlis» del tot.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here