Les dones, grans protagonistes de l’entrada de Moros i Cristians d’Ontinyent

0
627
Imatge de l'entrada de la capitana cristiana
Imatge de l’entrada de la capitana cristiana

A finals dels 80 van poder desfilar en esquadres femenines, als 90 va aparèixer la primera capitana, i en 2015 les dones han demostrat definitivament que els Moros i Cristians d’Ontinyent són una festa plenament igualitària. Després que el passat dijous Pilar Vañó fora la primera dona en dirigir la multitudinària interpretació de la marxa mora ‘Ximo’, aquest divendres Maria Peiró i Laura Gramage, filles totes dues de capitans de festes, lideraven els bandols Cristià i Moro, respectivament, en una espectacular vesprada-nit festera.

Desenes de milers d’espectadors omplien de gom a gom un any mes els seients que abarrotaven tot el recorregut de l’Avinguda Almaig, l’Avinguda Daniel Gil i la Plaça de la Concepció, per contemplar en primer lloc una capitania Cristiana de la Comparsa Cruzados ambientada en els fets històrics que envoltaren al segle XII la Segona Croada, a la que va tenir un especial protagonisme la Reina Leonor d’Aquitania, encarnada a Ontinyent per la capitana del bàndol cristià, Maria Peiró Gonzàlez. La capitana irrompia en una carrossa en forma d’una gegantesca àguila blanca que desplegava les ales, a la que apareixia acompanyada per la seua filla Adriana i precedida per la seua escolta.

La representació d’un combat a peu i a cavall, l’arribada d’un vaixell guerrer, o el pas de joglars, malabars i ballarines eren altres dels elements del boato que obria la vesprada, que tancava la seua primera part amb l’ambaixada de la comparsa Cides, amb Raül Albuixech com a Ambaixador i Amadeo Juan com a Banderer. El boato dels Cides rememorava la victoria de les tropes del Cid sobre el rei Yusuf de Marroc, després que aquest assetjara la ciutat de València a finals del segle XI, en uns fets basats en la història que conta el ‘Cantar del Mío Cid’. La Muralla de València, un espectacle de lluita, belles carrosses i el pas de cavalls i xiquets amb regals eren elements destacats de l’ambaixada cristiana.

Al descans, les autoritats presents destacaven la “grandiositat i espectacularitat” de les festes d’Ontinyent, entre ells la Consellera d’Habitatge, Obres Públiques i vertebració de Territori, María José Salvador, qui acudia en representació del President del Consell, així com els consellers Rafael Climent (Economia Sostenible, Sectors productius, Consum i Treball) i Vicent Marzà (Educació, Investigació, Cultura i Esports). No es perdia tampoc l’entrada un habitual com és el President de Les Corts Valencianes, Enric Morera, o els alcaldes l’alcalde de Xàtiva, Gandia i Dènia, Roger Cerdà, Diana Morant i Vicent Grimalt, així com nombrosos alcaldes de la Vall d’Albaida i representants de diverses associacions empresarials valencianes.

Pel que fa a la capitania Mora, Laura Gramage, transformada en la Reina Morayma, liderava des de la seua carrosa una representació d’un desembarc de tropes Benimerines al penyal de Gibraltar en direcció a Granada. Cavalleries, carrosses però sobretot les espectaculars coreografies destacaven a la capitania, així com la música, amb protagonisme especial per a la percussió i dolçaina. També era destacable la presència de l’avi de la capitana, qui va ser al seu torn capità en 1957, i tot i la seua avançada edat, 58 anys després, baixava de nou per l’Avinguda Daniel Gil sentat en una carrossa.

La desfilada que es tancava amb el pas de l’ambaixada dels Mossàrabs, amb Ignacio Bordera com Ambaixador i José Pedro Jordá com a Banderer, que rememorava un viatge per la ruta de la Seda, una expedició de pobles de l’Islam en direcció a Àsia. Al boato, les cavalleries, la riquesa de vestuari, la dansa i la percussió tornaven a ser protagonistes en un ambient que també feia referències als contactes amb la cultura oriental dels pobles àrabs.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here