La Guàrdia Civil vincula els sobrecostos de la plaça de bous i de la Ciutat de l’Esport de Xàtiva al finançament de l’Olímpic de Rus

0
3327
Alfonso Rus, amb una bufanda de l’Olímpic de Xàtiva
Alfonso Rus, amb una bufanda de l’Olímpic de Xàtiva

La UCO també apunta a Inelcom, la principal empresa beneficiada pel fiasco del pla de canvi de bombetes LED impulsat per la Diputació d’Alfonso Rus

L’informe de la UCO de la Guàrdia Civil vincula el presumpte finançament il·legal de l’Olímpic en l’era d’Alfonso Rus a obres que van ser objecte de sobrecostos a Xàtiva com la reforma i coberta de la plaça de bous o la Ciutat de l’Esport. Les empreses constructores beneficiades pels projectes de l’ajuntment encapçalat pel propi Rus haurien fet aportacions al club de futbol, segons les investigacions del cas ‘Taula’.

En el cas de la Plaça de Bous el projecte va tindre un sobrecost del 100% del pressupost inicial, passant de 6 a 12 milions d’euros la despesa final del projecte. Per aquest sobrecost està processat l’arquitecte municipal de Xàtiva, Antonio Vela, que també va estar investigat en la peça separada per prevaricació en el projecte del recinte, però del que va ser absolt finalment. Vela torna a estar imputat en aquest cas del finançament il·legal de l’Olímpic, junt amb altres quatre funcionaris municipals.

Pel que fa al sobrecost de la Ciutat de l’Esport aquest va ser d’1,2 milions d’euros en favor d’Acciona, que hauria pagat 69.000 euros al club, un sobrecost que es va haver d’assumir en la legislatura posterior a deixar Alfonso Rus l’alcaldia. Per aquest sobrecost l’Ajuntament de Xàtiva ha emprés accions penals tant contra l’arquitecte Antonio Vela com contra l’empresa contractista Acciona. La Ciutat de l’Esport tambié gairebé va duplicar el seu cost ja que va passar dels 7,7 milions inicials a un total estimat de 13 milions.

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  El centro de salud de Utiel se queda sin pediatras

Una fase de la reforma de l’antic Convent de Sant Doménec, realitzat per una UTE (Unió Temporal d’Empreses) en la que estava Asfaltos Guerola, va obtindre l’encàrrec que també estava finançat majoritàriament pel Ministeri de Foment amb el projecte 1% cultural. L’empresa va obtindre l’encàrrec després que un informe de l’ajuntament xifrara en més de 400.000 euros les millores aportades per l’agrupació de firmes, malgrat que finalment les millores aportades van ser de la meitat.

El fiasco del programa de substitució de bombetes LED impulsat per la Diputació de València de Rus també està involucrat. Així una de les empreses més beneficiades i també promoguda per Rus, va ser Inelcom, tecnològica de Xàtiva, que va rebre l’encàrrec de 10 lots de la Diputació per a diferents municipis de la província, empresa que també va fer aportacions a l’Olímpic.

També l’empresa adjudicatària de la recollida del fem de Xàtiva, Inditec, va realitzar pagaments mesos després de signar el contracte.

Un altre dels projectes vinculats al finançament il·legal de l’Olímpic es de la residència de la tercera edat pel qual Cleop hauria realitzat el pagament just el mateix dia en el qual adquireix els drets de compra d’uns terrenys per constuir el geriàtric. Per la seua banda la constructora Franjuán hauria pagat prop de 60.000 euros després d’obtindre les obres d’un centre de persones amb malalties mentals.

Ingressos disparats

Pel que fa a la situació econòmica de l’Olímpic de Xàtiva, segons la UCO els ingressos es vana disparar un 860% durant la presidència d’Alfonso Rus, després de passar de tindre 50.000 euros a rebre 427.340,33 euros el primer any de la tornada de Rus l’any 2006, segons informa eldiario.es.

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  Denuncian a Paiporta, Xeraco, Barxeta, Buñol, Benifaió, Tavernes, Silla, Sagunto y Algemesí por colgar banderas republicanas

Pel que fa al cobraments totals de les presumptes comissions il·legals aquestes arribarien a 750.000 euros a canvi de que els benefactors reberen contractes públics.

Durant l’etapa d’Alfonso Rus l’Olímpic va ascendir a 3a Divisió, on va estar 3 temporades, i posteriorment a 2a Divisió B, la seua màxima fita històrica, on va estar 5 temporades, i després va tornar a descendir amb l’eixida de l’exdirigent del PP.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here