La Fúmiga presenta el seu primer disc a la Sala Moon de València

0
1124

La Fúmiga ha publicat el seu primer àlbum ‘Espremedors’ (Halley  Supernova 2019), un projecte festiu i engrescador que va de l’ska punk fins als sons més pop i llatins, amb una enèrgica esquitxada de bon rotllo i unes lletres subtils i quotidianes, a la vegada que combatives. La presentació serà aquest divendres 15 de novembre a les 20:30 hores al carrer Sant Vicent 200 de València.

Logo de La Fúmiga.

Per a aquest primer àlbum, La Fúmiga ha col·laborat amb alguns dels artistes amb més èxit de l’actual panorama musical de l’escena. Suu, la jove cantautora barcelonina aporta la seva veu càlida i sensual a ‘Primera conjugació’, la cançó que obre l’àlbum. Aquest tema és un cant a la llibertat sexual i afectiva, als plaers del cos, al gaudi de la sexualitat amb un mateix o amb qui es desitgi.

Dues de les veus més potents de l’escena electrònica valenciana també han col·laborat amb el grup a la cançó ‘El preparat’. JazzWoman i Pupil·les els acompanyen en aquesta cúmbia electrònica que vol fer palès el seu suport irònic a la “benvolguda i preparada monarquia borbònica”.

La Fúmiga compta de nou amb Mireia, cantant de Pupil·les, per al tema ‘Karrasketon’ (La nit és nostra)”, una cançó que van presentar fa dos anys i que va ser un dels èxits estiuencs de l’escena en valencià i que el grup ha volgut incorporar en aquest l’àlbum. Segons expliquen, a l’igual que La Fúmiga, la cançó va néixer al carrer i es va convertir a l’Atomic Studio de Mark Dasousa en un reggaeton estiuenc i festiu.

Dos temes que també han triomfat als estius són ‘La ferida’, un cant a aquesta època de l’any que parla de festa, tradició i amor i que compta amb la col·laboració del guitarrista i segona veu de ZOO, Arnau Giménez. I ‘Mediterrània’, un tema que sona a himne i que resumeix la manera de ser, oberta, acollidora, festiva i combativa de la gent de la Mediterrània, en què hi participa Flora Sempere, cantant d’El Diluvi, i Man de Vadebo, que rapeja per sobre una base dubstep al voltant de les misèries i drames que malauradament també hi ha a la mar.

La banda també han volgut fer un homenatge en aquest àlbum als grups que han sigut els seus seus referents, com La Gossa Sorda, Al Tall, Pep Gimeno ‘Botifarra’ o Vicent Andrés Estellés. ‘Cançó que mai s’acaba’ és un collage musical que recull fragments de lletres dels himnes de tota una generació́ de la música valenciana.

A Espremedors també hi ha espai per a la crítica social i política. Amb el tema ‘Monstres i Gegants’, el grup explica que en “una època d’involució democràtica aquest és un tema per lluitar contra aquests monstres i gegants que ens volen llevar tot allò que pensàvem que mai no ens furtarien”. I a base d’ska, el grup també ens porta a ‘Plàstic Àiland’, l’illa de plàstic del Pacífic que és “l’octava meravella creada pels humans”.

Finalment, ‘Espremedors’, que porta per nom el mateix títol de l’àlbum, és una cançó d’amor, que fuig de cadenes, dependències i inseguretats. “L’amor no romàntic i lliure mereixia un tema així, que donés nom a tot l’àlbum”, asseguren els membres del grup.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here