Jordi Ortiz, Josep Porcar i Ignasi Garcia, guanyadors dels Premis Literaris ‘Ciutat de Sagunt’ 2018

0
1430
Imatge dels guanyadors del Premis Literaris 'Ciutat de Sagunt' 2018

Els guardons premien les millors obres en valencià, originals i inèdites, en les modalitats de narrativa, poesia i teatre

Els escriptors Jordi Ortiz, Josep Porcar i Ignasi Garcia s’han alçat amb els guardons dels Premis Literaris ‘Ciutat de Sagunt’ 2018, en les modalitats de narrativa, poesia i teatre en valencià respectivament. L’acte de lliurament dels premis, que enguany complixen el seu 21 aniversari, s’ha celebrat en el Centre Cultural Mario Monreal. El premi de narrativa ha sigut dotat amb 6.000 euros, i els de poesia i teatre amb 3.000 euros cadascun. A més, es publicaran les obres guanyadores en Onada Edicions.

A l’acte, conduït per Camí de Nora i amenitzat amb les actuacions del grup musical Rod & Bêrg, ha assistit l’alcalde de Sagunt, Quico Fernández; el regidor delegat del Gabinet de Promoció del Valencià, José Manuel Tarazona; així com altres membres de la Corporació Municipal. Per a enguany, han sigut 103 les obres que s’han rebut de tota l’àrea lingüística. Concretament, han optat al XV Certamen de Teatre «Pepe Alba» un total de 28 obres; per al XX Certamen de Narrativa ‘Ciutat de Sagunt’ s’han presentat 22 originals; i 53 obres han competit en el XX Certamen ‘Jaume Bru i Vidal’ de poesia, el més veterà i el que va iniciar la convocatòria amb la creació del Gabinet en 1997.​

XX Premi de Narrativa per a ‘No tractis Déu de vostè’

Pel que es referix als premis, la guanyadora del XX Premi de Narrativa ha sigut ‘No tractis Déu de vostè’, una novel·la on l’autor no hauria considerat mai la possibilitat de parlar sobre la seua mare. No podia imaginar un tema més inadequat per fer-ne literatura. La Rosa era una dona trista i avorrida amb qui, a més, no s’hi avenia gaire. Però tot va canviar quan el maleït diagnòstic ho va trasbalsar tot: alzhèimer. Va ser l’inici d’una cursa contra el rellotge, ja perduda abans de començar-la, per intentar rescatar els records d’aquella dona menuda, òrfena de ben petita, que havia patit una guerra, s’havia casat amb un home al que no estimava i havia criat tres fills. Havia tingut sentit la seua vida? És molt difícil d’escatir quan noranta anys només abasten per omplir un grapat de fulls.

L’autor, Jordi Ortiz, nasqué a Barcelona el 1969. S’inicià en l’escriptura a finals del segle passat amb un parell de novel·les negres. Des de llavors, ja ha publicat més d’una vintena de títols dirigits a tota mena de públics. Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Contarella de Ciutadella de Menorca (Bublub, el peix que no sabia nedar) i el Vila de Perpinyà (Gota d’aigua) adreçats a infants; el Mallorca (In absentia [Judici a la Terra]) i el Ciutat d’Olot (Doble identitat) per a joves; el Ciutat d’Elx-Antoni Bru en dues ocasions (Essència de guaiaba, Somnis) i el Ciutat de Badalona (Oprimits) destinats a públic adult; i el Carlemany per al foment de la lectura (Vorejant els límits), votat per un jurat de joves i que aspira a reunir lectors d’un ampli espectre d’edats. A banda d’escriure, dedica força temps a visitar escoles i instituts per intentar despertar en el jovent la passió per la lectura i l’escriptura.

XXI Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal per a ‘Anys llum’

El XXI Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal ha sigut per a Anys llum, un poemari Encapçalat amb citacions de cançons d’Eddie Vedder, dels Pearl Jam (‘Light years’) i de Leonard Cohen, Anys llum és el huité llibre del poeta castellonenc Josep Porcar, un poemari de llarg recorregut construït al llarg de sis anys (2012-1018) i, per tant, escrit paral·lelament a obres precedents de l’autor, com ara Preguntes (2014) i Nectari (2016). Amb el significat d’unitat de distància astronòmica i alhora amb el sentit d’època lluminosa, Anys llum és el viatge en vers altament introspectiu d’una persona commocionada per una solsida vital que es fa inicialment palesa amb un profund dol per separació, seguit de posteriors relacions amoroses insolubles i, com a resultat, replantejaments existencials derivats d’un escarpat i costerut procés de canvi interior. Este sisme personal conduix el poeta a emprendre, en la segona part, Pràctiques de salvament per a desembullar, pels senders de la poesia, els fils de vida als quals s’aferra, i així poder acarar i mesurar per fi la distància i la radiació dels anys llum viscuts. Tanca el volum una tercera part, Nou ecografies, encapçalada amb una esperançada i reveladora citació d’Agustí Bartra: ‘Sóc encara qui vol néixer’.

El poeta ganador, Josep Porcar, és llicenciat en Ciències de la Informació, ha treballat de periodista, dissenyador i cap de preimpressió. Contracorrent, la seua trajectòria laboral no l’ha dut a especialitzar-se en una sola disciplina professional, sinó a eixamplar el seu camp d’acció creativa, relacionada sempre amb el món de la comunicació. Actualment, dirigeix Veta Visual, una empresa de servicis de comunicació gràfica i editorial. Escriu el blog Salms i ha estat editor del portal de literatura Blogs de Lletres. Ha publicat els llibres Matèries encara (Manises, 1995, Premi Solstici), Vint-i-dues mans de pintura (Edicions de la Guerra, València, 1994, Premi Miguel Hernández, 1993), Crònica de l’ocupant (3i4, València, 1995, Premi Senyoriu d’Ausiàs March, 1994), La culpa (3i4, València, 1998, Premi Octubre de Poesia Vicent Andrés Estellés, 1998) i Els estius (Edicions DosPuntZero, Castelló de la Plana, 2008), Llambreig (Tria Llibres, 2014, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians), Preguntes (Edició d’Autor, 2015) i Nectari (Edicions del Buc, 2016). Poemes seus han estat recollits en diverses antologies, entre les quals cal destacar Dotze poetes joves valencians (Tàndem, València, 2000), 21 poetes del XXI, una antologia dels joves poetes catalans (Proa Óssa Menor, Barcelona, 2001) i Tibar l’arc, una mirada a la poesia valenciana actual (Ed. Tria, Barcelona, 2012). És membre fundador d’El Pont Cooperativa de Lletres, entitat que associa els escriptors i les escriptores de la Plana Baixa i Alta, l’Alcalatén, Alt i Baix Maestrat i els Ports. També és destacable la seua experimentació amb la vídeo-poesia, amb produccions que poden ser visionades al seu blog Salms.

XV Premi de Teatre Pepe Alba per a ‘Treball de recerca’

Per la seua banda, el XV Premi de Teatre Pepe Alba s’ha concedit a Treball de recerca, inspirada en l’Antígona de Sòfocles i en la de Jean Anouilh, Treball de recerca ens presenta a Andrea, una jove que fa batxillerat i tria com a tema del seu treball de recerca esbrinar què se’n va fer de la gent que va deixar el poble al final de la Guerra Civil, però no aconseguix trobar-ne pistes, fins i tot es comunica amb els llocs on se suposa que aquelles persones van anar a viure, i ningú no en sap res. Només té unes cartes que un dels exiliats va enviar des de l’Argentina. Tot i així, Andrea està decidida a seguir investigant. I comença a trobar obstacles, sobretot per part de l’alcalde del poble, però també per part de la seua mare i de la seua millor amiga. Inicialment només li fa costat el seu nuvi, que és el fill de l’alcalde, però deixa de fer-ho quan la relació de l’Andrea amb la seua millor amiga fa un gir inesperat. Al final de la recerca, Andrea acaba descobrint que aquelles persones no van marxar a l’estranger i que el poble amaga un secret terrible. I pagarà un preu molt alt pel seu descobriment…

L’autor, Ignasi Garcia, és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha assitit a nombrosos Seminaris de Dramatúrgia dirigits i impartits per José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona i al Nuevo Teatro Fronterizo de Madrid. Entre la vintena d’obres que té publicades cal destacar Marina (estrenada amb direcció de Calixto Bieito), Mars de gespa (estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges), La finestra (representada a Barcelona, Madrid, Roma i Atenes), Preludi en dos temps (estrenada a Barcelona), El bosc que creix (estrenada en versió radiofònica per RNE-Ràdio 4), A trenc d’alba (representada a Barcelona i a Mèxic). Algunes obres juvenils seues s’estan posant com a lectura a diverses escoles i instituts d’ensenyament secundari arreu de l’Estat: El chip experimental (Anaya), El delegat (Arola Editors), En un lugar de la Mancha (Editorial Fundamentos), El Jardí dels nans (Mr. Momo) i la novel·la El secret de la riera (Arola Editors). Ha treballat com a director adjunt de José Sanchis Sinisterra en els muntatges de les obres Terror i misèria en el Tercer Reich, de Bertold Brecht, i Terror y miseria en el primer franquismo, del mateix Sanchis Sinisterra, muntatge que va ser guardonat amb el Premi Max de Noves Tendències Escèniques. Ha estat guionista de les sèries Estació d’enllaç (TV3), Compañeros (Antena 3), El cor de la ciutat (TV3), Un paso adelante (Antena 3), Los Serrano (Telecinco), Yo soy Bea (Telecinco), Mesa para cinco (adaptació de la sèrie americana Party of five, per a La Sexta), Bandolera (Antena 3), Gran reserva, el origen (TVE), Amar es para siempre (Antena 3), En tierras salvajes (Televisa), Centro médico (TVE) i Servir y proteger (TVE).

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here