Joan Deusa i la soledat de la poesia

Recorde haver llegit per primera vegada “Camelot o la poesia social”, poemari de Joan Deusa, durant els meus viatges en metro. Fou una lectura ràpida, d’eixes que fas sense fixar-t’hi molt i que acaben per fondre’s amb la quotidianitat de qui està submergit en un moviment constant, més preocupat per no passar-se d’estació o enganyar-se … Sigue leyendo Joan Deusa i la soledat de la poesia