Jo defenc els Drets LGTB, defenc la llibertat

0
682

Acostume a fer, amb més o menys encert, un saludable exercici: posar-me en la pell de l’altre. Quan m’assabente que una persona concreta (amb noms i cognoms) ha eixit de l’armari, tracte d’analitzar per què ha tardat tant de temps en dir-ho, com pot haver-ho assumit el seu entorn, què haurà suposat per a ella donar la notícia i trencar les cadenes. Tracte de buscar quin mecanisme intern se li haurà activat, quina sèrie de factors l’hauran influït per decidir reivindicar-se i apostar per la seua llibertat.

Molta gent no ho ha tingut fàcil. Molts ho deuen haver passat ben malament. Pense vostè, que és heterosexual com jo, que per a nosaltres no suposa cap repte passejar de la mà d’una xica guapa. Però per a un o una jove homosexual (posem, de 20 anys) que està desitjant prendre la mà de la seua parella i passejar per la Mitja Galta en les nits d’estiu pot resultar-li un impossible íntim. Tal vegada l’ofega la idea de que el puguen veure i jutjar per la seua condició sexual.

Oliva
Joan Mata, regidor de PRO Oliva.

I quan em pose en el lloc d’aquestes persones m’ataca una certa sensació d’asfíxia. Saben què necessiten per ser feliços (ser lliures d’estimar) i un bloqueig personal els ho impedix. I això no és just. Hem de descarregar de les seues esquenes el pes d’una atmosfera que encara no ha normalitzat la diversitat sexual (encara que sí s’han fet grandíssims avanços).

En Aràbia Saudí i en Iran l’homosexualitat està castigada amb la mort. A Europa no, però la por al què diran i al com reaccionarà el seu entorn i a com assumirà la notícia la seua família comporta que molta gent reste dins l’armari, i així mor el seu jo, la seua identitat.

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  Oliva desenvolupa millores en l’edifici municipal de l’Escola de Música

Jo defenc els Drets LGTB perquè vull que tots siguem lliures, sense vetos.

Benvingut siga l’impuls i les campanyes polítiques, vinguen de qui vinguen. Però reivindicar aquests Drets transcendeix de l’enquadrament polític o partidista. Defendre els Drets LGTB ha de ser un discurs ètic, perquè ha de ser un crit des de l’humanisme. Assegurar la dignitat i llibertat de tots els individus ha de ser l’estació d’aplegada. I més enllà de l’estètica reivindicativa (que és necessària en tant que impuls) s’ha d’instal·lar l’ètica d’una societat pluralista, tolerant i justa, que es fonamente en els valors de la dignitat humana, la llibertat, i el respecte dels Drets Humans.

Com a reflexió final diré, citant de memòria al filòsof Javier Gomà, que el fet que hui ens horroritzen actituds i comportaments que abans eren normals és sinònim de què la societat ha revisat i progressat en la seua escala de valors. Els avanços des dels anys 60 (quan comencen les reivindicacions LGTB) han sigut amplíssims.

Però, des de l’any 2018 ve comptabilitzant-se, per part dels distints Observatoris Autonòmics, un repunt dels casos d’agressions homòfobes. L’esfera pública s’està polaritzat i impera un simplificador debat de blanc o negre, quan la realitat és una escala de grisos. Es trenquen els matisos i floreix la intolerància. I açò és perillós. El moviment descendent d’un ascensor amb el cable trencat res te de desagradable fins al xoc final. Així s’explica que la tendència descendent en llibertats estiga avançant sense que massa veus d’alarma s’eleven. I açò és injust. I no te cap trellat.

Jo reivindique la meua llibertat i dignitat com a ésser humà. La meua i la de tots. A mi en què m’afecta que una persona siga homosexual? En res! Jo vull que tots siguen lliures de poder ser tan feliços com ho puc ser jo. No tindrem així un aire més respirable?

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  Compromís de Chiva: "Haro no respeta la libertad política ni de expresión"

Feliç 28 de juny, Dia de l’Orgull LGTB.

Joan Mata, regidor de PRO Oliva.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here