L’exposició de l’humanista Honorat Joan de Xàtiva comptarà amb un catàleg

0
800
Imatge de l'exposició sobre Honorat Joan a Xàtiva

La Diputació de València col·labora amb Xàtiva en la difusió de la figura de Joan editant un catàleg de l’exposició que ja han visitat mil persones

L’espai cultural de Sant Doménec, a Xàtiva, acull fins al pròxim 30 de gener una exposició commemorativa elaborada pel grup Tirant a Blanc sobre la vida i obra de Honorat Joan, humanista d’origen xativí que va exercir una notable influència en la Cort espanyola del segle XVI i que, no obstant açò, resulta un desconegut per al gran públic.

Amb aquesta exposició, l’Ajuntament de Xàtiva tanca un any de celebracions entorn de la figura d’aquest destacat exponent del Renaixement espanyol, de la mort del qual s’han complit ara 450 anys, a fi de posar en valor la figura de qui consideren un dels seus “fills il·lustres”.

En la creació d’aquesta exposició per la qual han passat ja prop d’un miler de persones, el consistori setabense ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de València. La institució que presideix Jorge Rodríguez s’ha fet càrrec de la impressió del catàleg de l’exposició realitzada per Tirant a Blanc. Es tracta d’un llibre de 111 pàgines que, a través d’imatges de les seues instal·lacions, reproduccions dels seus quadres i col·laboracions de crítics literaris, recorre la mostra.

L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha recordat que aquest homenatge a Honorat Joan s’emmarca en el propòsit de l’Ajuntament de Xàtiva de propiciar polítiques de recuperació i difusió de l’obra de personatges locals d’importància intel·lectual, social o artística, les seues biografies o el context històric en què van viure. “Aprofitant efemèrides destacades o dates d’importància simbòlica d’aquests fills il·lustres, volem fomentar el reconeixement públic per part de la ciutat que els va veure nàixer o els va acollir”, ha declarat Cerdà.

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  Xàtiva aprova sol·licitar les competències per a executar les primeres obres en 40 anys al CEIP Teresa Coloma

Respecte a l’exposició, el regidor de Cultura de Xàtiva, Jordi Estellés, “no solament aprofundeix en la vida i obra de Honorat Joan, sinó que fa un repàs també de la complexitat del moment històric que va suposar el Renaixement”. Per a açò, el grup Tirant a Blanc, format per Ernest García Lledó, Rafael Gómez Aranda, Ricard Juan Ballester i Paco Perucho, “ha treballat individual i col·lectivament el temps de l’homenatjat, i també han tingut en compte, 450 anys després de la seua mort, com interpretaria aquest humanista la vida en la societat actual”, ha detallat Estellés.

Una visió que es veu completada en el llibre editat per l’Ajuntament de Xàtiva i la Diputació de València amb una entrevista fictícia realitzada en el moment actual al propi Honorat Joan, elaborada per Francesc de Paula Martínez Tolosa qui, al costat de Raúl Carbonell Sala, Toni Martínez Revert, Rafael Álvarez Taberner i Pep Bataller Fons,complementa amb la seua visió personal la creació de Tirant a Blanc.

Honorat Joan, preceptor de prínceps

Honorat Joan Tristull, naix al voltant de 1507. El seu pare pertanyia a la il·lustre família dels Juan o Joan, concretament en la branca assentada en la ciutat de Xàtiva. Joan es va establir a València per a continuar la seua carrera. Després d’una formació inicial en el Cap i Casal, es trasllada en 1522 a Lovaina on va tenir de tutor a Luis Vives.

En Flandes, perfecciona els seus coneixements de matemàtiques, filosofia, dret, teologia i política i especialment en llengua llatina i grega. Torna a Espanya en 1530. Després d’un breu servei d’armes, l’emperador Carles I el posa al servei de la Corona com preceptor del príncep, qui després seria el rei Felip II.

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  Ontinyent crea un catàleg de masies abandonades per fomentar projectes d'allotjament de turisme rural

Finalitzada l’educació del príncep, segueix en la Cort com gentilhome de l’emperador i integrant de la Casa del Príncep, fins que al juliol de 1554 va ser nomenat preceptor de l’infant Carles.

Per a millorar les seues retribucions se li va oferir la via d’ordenar-se sacerdot, celebrant la seua primera missa en l’estiu de 1559. En 1564 va ser nomenat bisbe de la diòcesi d’Osma, alternant tasques episcopals amb les de mestre i amic del príncep, fins al moment de la seua mort, en 1566.

Per veure les notícies destacades de hui, punxa ací.

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here