Escenari

0
1832
Imatge del Castell de Sagunt
Albert Llueca

Si, acabe de vindre de Roma i hem pregunte perquè no és fa el mateix a Sagunt? Una ciutat museu com altres ciutats de l’estat espanyol.

Podem posar dos exemples, dues ciutats, Barcelona i Gijón (Espanya), que exemplifiquen el desenvolupament de la idea de ciutat museu, ciutat instal·lació, i ciutat potencialment educativa des de les bases d’entendre la ciutat com una construcció d’urbanitat. Ambdues són “ciutat educadora” i patrimonialment han generat intervencions en espais industrials en desús o incorporant obres d’art, escultura pública, edificis singulars o moble urbà de disseny, com a intervenció singular per a transformar llocs públics, amb marcat ús cultural i social. A Barcelona s’ha desenvolupat un procés d’educació patrimonial de naturalesa -educació informal-, la simbologia i el valor de les creacions artístiques han sigut enteses com una fita més de la modernitat i identitat cosmopolita de la ciutat. A Gijón, s’ha precisat d’un intervenció més directa, i pròpia de l’educació -no formal- des del museu s’ha fet educació patrimonial amb els ciutadans, “ensenyant-los a veure” la riquesa històrica i artística dels seus carrers. En tots dos casos s’ha creat una simbologia urbana que actua com a projecte d’identificació que transmet urbanitat i identitat cultural.

Eixa idea de projecte d’identificació que transmet urbanitat i identitat cultural ha de ser l’eix vertebrador per a poder desenvolupar una ciutat-museu.

Sagunt compta amb més de 2.000 anys d’història, ja es parla de la ciutat de Sagunt en alguns textos de la literatura clàssica, relacionant-la amb esdeveniments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Aquesta ciutat íbero-edetana era coneguda com a Arse però amb el temps donaria lloc a la ciutat hispano-romana Saguntum.

La història de Sagunt com ciutat portuària és molt extensa. Ja en el segle III aC, Sagunt (en aquella època, ciutat d’origen grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel Mediterrani amb la seca més important d’edetània. Ja en aquella època, comerciants de Sagunt vivien instal·lats en les proximitats del port (fora de la ciutat emmurallada) amb la finalitat de fer pròspers els seus comerços a costa dels mariners que arribaven a Sagunt. Aquest port antic és el barri conegut com a Grau Vell.

El Tractat de l’Ebre va finalitzar la primera guerra púnica marcant els límits de la inluència entre Cartago i Roma en l’Ebre, i segons Titus Livi la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presència més al sud de l’Ebre de la ciutat d’Arse (Sagunt), com a ciutat lliure, en canvi Polibi no ho esmenta.

La ciutat edetana, va ser assetjada pel general Anníbal en l’any 219 aC donat el seu emplaçament estratègic. El setge va durar mesos, i els habitants d’Arse van basar la seva estratègia a impedir a Anníbal superar les muralles que voltaven la ciutat. No obstant la negativa d’ajuda de les comarques del voltant, que veien amb temor el creixent poder d’Arse sobre els pobles de la regió, van poder resistir els envits de l’exèrcit cartaginès per a prendre la ciutat. La situació es va fer insostenible després de la negativa de la República Romana d’enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmoralitzada va poder resistir uns mesos més, davant un exèrcit major en nombre i en recursos, cal tenir en compte que l’exèrcit que va assetjar la ciutat s’havia format amb l’objectiu final de derrotar a Roma. A més d’estar comandat per un dels grans cabdills de l’antiguitat.

Després del setge, Anníbal es va trobar amb una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò va enfurir al cartaginès que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquesta de la ciutat. Conta la llegenda que els ciutadans de Sagunt en no rebre l’ajuda dels romans, i amb la negativa de rendir-se, van decidir encendre una gran foguera i es van llançar tots a ella. Així es va iniciar la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la república de Roma.

Set anys després la ciutat va ser recuperada pels romans, sota el nom de Saguntum. En el 214 a. de C. va passar a ser administrada com municipium (municipalitat romana); els romans van construir un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre amb capacitat de vuit mil espectadors. Segons han revelat les excavacions arqueològiques, la ciutat romana podria haver albergat uns 40.000 habitants.

Tot i açò també amb la importància de la Siderúrgia a Port de Sagunt i l’arqueologia industrial després del desmantellament. En Sagunt és pot vore tota la història de l’estat. Podem tindre un visió de tot el que ha passat, per això hem de creurens a Sagunt com a marca, com a destí i com a escenari d’una història que poc a poc anem fent.

Albert Llueca

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here