‘Els quatre genets de l’apocalipsi’, de Vicente Blasco Ibáñez, en El Rialto

0
808
Els quatre genets de l'Apocalipsi, de Blasco Ibáñez

La versió teatral de Juli Disla està dirigida per Inma Sancho | Les representacions seran del 12 al 28 de maig al Teatre Rialto de València | L’obra forma part de les commemoracions de l’any Blasco Ibáñez

L’Institut Valencià de Cultura presenta del 12 al 28 de maig l’adaptació teatral d”Els quatre genets de l’apocalipsi‘, una de les obres més conegudes del novel·lista Vicente Blasco Ibáñez. Dirigida per Inma Sancho, està interpretada per Empar Canet, Vanessa Cano, Enric Juezas, Borja López Collado, María Maroto, Carles Sanjaime, Bruno Tamarit i Guille Zavala. L’escenografia és de Carlos Montesinos, la il·luminació de Victor Antón i el vestuari de Pasqual Peris.

El director general de l’Institut Valencià de Cultura ha destacat que «és voluntat de les produccions del Teatre del Poble Valencià acostar el públic valencià als grans textos de la literatura universal i fer-ho en la seua llengua; en aquesta línia, l’efemèride del 150 aniversari del naixement de Blasco Ibáñez ens permet rellegir la seua literatura en el context social i cultural contemporani.”

L’espectacle que proposa l’Institut Valencià de Cultura es concreta en l’adaptació teatral de la novel·la, conclosa en 1916, quan l’escriptor vivia en un París assetjat per la gran guerra europea. Conscient del moment històric, Blasco s’alinea com a entusiasta partidari dels aliats, que són postulats com el bàndol que mereix la victòria. L’escriptor apassionat acaba convertint-se en activista francòfil. Per això escriu una història d’amor i de conflicte familiar en un context destructiu i tràgic, la Primera Guerra Mundial.

Per a Juli Disla, autor de la versió valenciana: ”ens enfrontem al repte de posar en escena l’obra de Vicente Blasco Ibáñez amb tot el respecte que imposa un dels autors més importants de la nostra literatura, i volem fer-ho amb l’únic propòsit d’apropar-lo al públic de la manera més honesta i fidel en relació a la novel·la original”.

Aquesta no és la primera vegada que aquesta novel·la s’adapta a altres formats artístics. A més de les conegudes versions cinematogràfiques, la companyia d’Enrique Rambal ja va fer una adaptació teatral que es va estrenar al teatre Principal de València a l’octubre de 1923, amb un text de Luís Linares Becerra. Òbviament, la proposta que presentem al 2017 és ben diferent.

La directora de l’espectacle, Inma Sancho, ha insistit en el fet que: ”la dificultat (o l’aposta) de fer una adaptació teatral d’una novel·la es troba, bàsicament, en prendre decisions, i desitgem que aquestes decisions siguen les més encertades per explicar la història i traslladar el material necessari perquè, al capdavall, estiguem contant el mateix». «Adaptar és, sobretot, saber triar; triar els personatges, els llocs on passen les escenes, la informació, les trames i els detalls. És justament en l’acte de triar on sorgeix tot allò que s’ha de descartar», ha continuat. «I és ací quan apareix la pena per haver de sacrificar tantíssim material que en la lectura original ens han semblat meravellós, però que les necessitats escèniques fan impossible”, ha lamentat.

Amb la producció d”Els quatre genets de l’Apocalipsi’, l’Institut Valencià de Cultura vol fer accessible el context històric que Blasco Ibáñez ens narra de manera quasi periodística en alguns passatges i que la manca de coneixements que puga tindre l’espectador sobre la Primera Guerra Mundial no li impedisca seguir i enganxar-se a la història. Els motius que desencadenaren el conflicte, la situació política prèvia i els esdeveniments que anaven succeint-se en els mesos en què transcorre l’acció poden suposar una dificultat per entendre el comportament dels personatges i el viatge que realitzen.

La novel·la de Blasco Ibáñez retrata una societat en un moment de canvi, de trasbals. I serà la guerra cruel la que aboque els personatges a fer aparèixer els instints, comportaments i valors que només s’entenen si es llegeix amb emoció i humor.

Com influeix un context hostil (bèl·lic) en les persones, els efectes i la necessitat d’adaptar-se als temps que estan vivint, la incertesa d’un futur desconegut, el desbaratament dels plans burgesos, posar en qüestió les idees polítiques, religioses, patriòtiques fins i tot l’amor a la família. «Tot això és el que hem trobat a la novel·la i és el que volem portar a l’escenari», ha conclòs Sancho.

Per vore les notícies destacades del dia, fes clic ací.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here