El Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent participa en un estudi sobre desinfecció i reutilització de mascaretes per evitar el desabastiment

0
4332
Les investigacions han estat finançades per l'IVACE

Un estudi del centre tecnològic AINIA, finançat per Institut Valencià de Competitivitat Empresarial, permet descontaminar-les després d’un tractament tèrmic en borses d’alumini individuals

El Departament de Salut Xàtiva Ontinyent ha participat en un estudi dirigit a lluitar contra el desproveïment d’Equips de Protecció Individual (EPIs) dels sanitaris. Fonamentalment s’ha conclòs que les màscares filtrants FFP2 i FFP3 poden ser sotmeses a tractaments de descontaminació que incrementen la seguretat de la seua reutilització.

L’estudi ha estat dut a terme pel centre tecnològic AINIA, en col·laboració amb la Fundació FISABIO i el Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent de la Comunitat Valenciana, i el finançament de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), i s’ha pogut determinar que existeix una manera d’eliminar la contaminació microbiològica de la màscara sense que es veja perjudicada la seua capacitat filtrant. És a dir, que permet la seua reutilització, la qual cosa permetria als hospitals no veure’s desabastits de mitjans de protecció en el cas d’un rebrot de la pandèmia.

Es tracta d’un tractament tèrmic en autoclau a 120 graus durant 20 minuts. Segons assenyala Andrés Pascual, Cap d’Innovació de AINIA, «banyar una màscara filtrant FFP2 i FFP3 pot alterar la seua capacitat de fixació electroestàtica de partícules, reduint significativament la seua eficàcia filtrant pel que, d’entrada, caldria descartar mètodes de descontaminació que empren aigua o líquids com a solucions alcohòliques, lleixiu o solucions jabonosas».

Un altre motiu no menys important per a la selecció del tractament tèrmic és «la disponibilitat d’autoclaus en els centres hospitalaris, la qual cosa permet aplicar el protocol amb equips i procediments similars als que ja emprem per a l’esterilització de material sanitari, evitant així l’adquisició de nous equips», indiquen Ana Mesa i Rafaela Bono, supervisores de Quiròfan dels Hospitals d’Ontinyent i Xàtiva respectivament.

Per a comprovar l’eficàcia del mètode de descontaminació, AINIA ha ‘infectat’ màscares amb el microorganisme E. coli, emprat com a model alternatiu vàlid per a estudiar tractaments tèrmics enfront del SARS-Cov-2. S’ha pogut determinar l’eficàcia dels tractaments tèrmics aconseguint reduccions d’almenys un 99,999% d’E. coli. Això sí, segons el model i la marca de la màscara FFP2, la resposta ha sigut una mica diferent. Després de sotmetre-les al tractament tèrmic, les màscares mantenien la seua eficàcia filtrant per damunt del 95%, fins i tot després de tres cicles de descontaminació.

Malgrat tot, i per a evitar riscos, les màscares es descontaminen dins de bosses d’alumini individuals. «Les bosses d’alumini impedeixen el pas del vapor d’aigua evitant condensacions que pogueren banyar la màscara i reduir la seua càrrega electroestàtica, i per tant, perdre eficàcia filtrant. A més, l’ús d’una bossa individual permet garantir l’ús unipersonal aportant major confiança a l’usuari», explica Luis Gil, investigador de AINIA.

Els resultats de l’estudi es posen a la disposició de la Conselleria de Sanitat la Comunitat Valenciana i la resta del sector sanitari.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí