El Consell reivindica davant la Comissió Europea la necessitat el corredor Sagunt-Saragossa

0
1159
Imatge de la delegació que ha visitat Brussel·les

Josep Vicent Boira ha encapçalat la delegació valenciana que ha viatjat fins a Brussel·les junt amb Mako Mira

El secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, ha presentat davant la Comissió Europea un informe de més de 33 pàgines que arreplega la informació tècnica i econòmica necessària per a justificar la pertinència d’incloure els sectors Sagunt-Saragossa i Madrid-València en els corredors de les xarxes transeuropees de transport».

Unes dades «tècniques i objectius» davant els quals, tal com ha apuntat el secretari autonòmic, «la Comissió Europea s’ha mostrat molt receptiva, per la qual cosa confiem que durant la tramitació de la configuració de les noves xarxes bàsiques de transport s’incloguen els dos brancs reivindicats».

Juntament amb la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, Mako Mira, Boira s’ha reunit a Brussel·les amb el sotsdirector general de la Direcció general de Mobilitat i Transport (DG Move) de la Comissió Europea, i responsable de les xarxes Transeuropees de Transport, Jean Louis Colson, així com amb diversos alts càrrecs de la Direcció general de Política Regional i Urbana (DG Regi).

A la reunió també han assistit el responsable de Transports de la Representació Permanent del Govern d’Espanya davant la Unió Europea, Vicente Salvador, així com representants del Port de València.

Durant la trobada, els representants de la Generalitat han presentat un informe de més de 30 pàgines en els quals han detallat l’impacte demogràfic, econòmic, social, de passatgers i mediambiental d’aquestes dues infraestructures, suportat en prop d’una vintena de gràfics, mapes, taules i xifres tècniques «amb les quals hem pretès argumentar les raons objectives per les quals aquests dos brancs han de configurar part de la xarxa TEN-T.

«No és concebible que amb la nova configuració s’haja deixat aïllat a un port de tantísima importància com el Port de València, que és el primer del Mediterrani i el cinquè d’Europa en volum i tràfic de contenidors», ha insistit el secretari autonòmic d’Habitatge, després d’incidir que «Europa ha sigut receptiva a les nostres argumentacions i també ha confirmat que aquests brancs compleixen amb més del 90% de criteris que s’exigeixen des de la Comissió per a formar part de les xarxes transeuropees pel que esperem que esperem que en els pròxims mesos aquesta situació puga solucionar-se».

De fet, Boira ha recordat que són ja varis els grups parlamentaris que han anunciat la presentació d’esmenes per a garantir la inclusió d’aquests brancs durant la tramitació en el Parlament Europeu, així com els contactes que l’actual ministre de Foment està mantenint al més alt nivell amb la Comissària Europea de Transports per a traslladar-li també aquesta reivindicació.

Exclusió Zaragoza-Sagunt

Fins avui, com ha explicat Boira, l’extensió ferroviària dels els Corredors TEN-T a Espanya era aproximadament d’uns 4.600 km, destacant el Corredor Atlàntic amb 2.026 km, el Mediterrani branc litoral (per València), amb 1.412 km i el Mediterrani branc central (Madrid), amb 1.164 km. En canvi, amb la reforma de 2018, el Corredor Atlàntic passarà a comptar amb 3.356 km -1.300km més-, mentre el Mediterrani (sumant tots dos traçats) no incrementarà cap quilòmetre addicional.

Així mateix, ha indicat que, segons fonts de l’anterior Ministeri de Foment «es va sol·licitar la incorporació del sector Sagunt-Saragossa, però en el Corredor Atlàntic, mai al Mediterrani, per la qual cosa d’aquesta manera Sagunt passava a ser Corredor Atlántico, mentre que Madrid, es convertia en Corredor Mediterrani». Un fet que denota, per a Boira, «quins són clarament les prioritats de l’anterior equip del ministeri».

Tambe ha assenyalat que si es considera el sector Sagunt-Saragossa parteix del Mediterrani, com el Consell entén que ha de ser, «la proposta del ministeri de 30 de desembre de 2017 va incloure el 92 % dels ‘candidats’ possibles a formar part del Corredor Atlàntic i només el 36 % del susceptible d’entrar en el Mediterrani (el Sagunt-Saragossa)». Açò va conduir al fet que el ministeri sol·licitara ampliar el Corredor Atlàntic en 1.900 km i només en 329 km el Mediterrani -si considerem així el Sagunt-Saragossa-«.

En aquest sentit, Boira ha criticat que encara que desconeixem el procés real de negociació, el resultat ha sigut que «la Comissió Europea ha acabant acceptant el 71 % de les peticions de l’anterior equip de Foment per al Corredor Atlàntic (1.313 km) i 0 % per al Mediterrani».

Importància del sector Sagunt-Saragossa

En canvi, ha denunciat el secretari autonòmic, «el sector Sagunt-Saragossa supera en PIB i població als restants sectors proposats, inclosos i acceptats per la Comissió». «Alguns d’ells no aconsegueixen ni un terç de la potència demogràfica i productiva del de Sagunt i el mateix ocorre amb el València-Madrid (La Encina-Alcázar de San Juan), tram que serveix a la major concentració de PIB d’Espanya en una ràdio de 400 km».

A més, el tràfic portuari associat al sector Zaragoza-Sagunt «supera en tres vegades a qualsevol dels altres inclosos, en alguns casos concrets, el tràfic de contenidors de València supera en 40 vegades el de ports que sí s’han vist inclosos -al costat del seu eix prioritari-, en la proposta. Tots els ports atlàntics que han entrat en la proposta només aconsegueixen el 20% del tràfic dels valencians».

D’altra banda, ha apuntat Boira, «el triangle València-Barcelona-Madrid és un «buit» territorial posat que cap corredor específic ho travessa, a més les úniques connexions que no disposen d’Alta Velocitat són la València-Barcelona i la València-Saragossa».

A tot açò s’uneix que el tram València-Madrid-Sines i el Sagunt-Saragossa-Bilbao podria beneficiar-se de configurar-se -dins de la nova política de defensa europea-, com a eixos susceptibles d’actuar de substitució estratègica del coll de botella de l’estret de Gibraltar, permetent contactes Atlàntic-Mediterrani amb major facilitat.

Compliment de criteris

També, ha puntualitzat el secretari autonòmic que «els trams Sagunt-Saragossa i La Encina-Alcázar de Sant Joan compleixen sis dels vuit criteris que la Comissió Europea reconeix òptims per a ser incorporats a l’ampliació de Corredors ja que els dos restants són d’impossible compliment perquè fan referència a criteris transfronterers».

Un altre dels punts destacables de l’informe és que «per a possibilitar la connexió de mercaderies entre València i Madrid en ample UIC (en un futur) seria només necessari incloure el tram l’Alzina-Alcázar de Sant Joan (209 km)» ha subratllat Boira que ha afegit que «el port de València és l’únic a Espanya que concentra, en un radi de 400 km, més de la meitat del PIB espanyol».

Igualment, ha ressaltat que la població beneficiada per la inclusió dels eixos Madrid-València i Sagunt-Saragossa (en un radi de 5, 15 i 30 km) duplica a la qual contenen altres eixos sí considerats, en definitiva, «els perjudicis econòmics i financers de la no inclusió dels trams Sagunt-Saragossa i La Encina-Alcázar de San Juan poden arribar a representar accedir a un fons específic 22 vegades menor que si pertangueren a un dels Corredors, com vam estimar hauria de ser», ha conclòs.

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí