El cas de la trànsfuga de la Font de la Figuera fa que el Tribunal Suprem fixe doctrina

0
851
Vicent Muñoz (centre) junt a la regidora trànsfuga Puri Lluch.

El Suprem veta que els regidors trànsfugues puguen assumir nous càrrecs o augmentar les seues remuneracions

El cas de la regidora trànsfuga de Ciudadanos de la Font de la Figuera que l’any 2015 va permetre que l’alcalde Vicent Muñoz, de Compromís, accedira a la vara de comandament, ha fet que el Tribunal Suprem haja hagut de dictar sentencia i fixar una doctrina.

L’alt tribunal ha dictat una sentència en la qual fixa com a doctrina que els regidors trànsfugues no poden assumir nous càrrecs o retribucions que abans no exercien o percebien i que “impliquen millores personals, polítiques o econòmiques”.

La Sala contenciosa administrativa interpreta l’article 73.3.3r de la Llei reguladora de les bases del Règim Local, en concret quin abast té que els drets econòmics i polítics d’un regidor no adscrit no puguen ser superiors als que li hagueren correspost d’haver romàs en el seu grup.

La sentència fixa com a doctrina que el passe a la condició de regidor no adscrit, per raó d’un supòsit de transfuguisme, “impedeix que s’assumisquen càrrecs o que perceben retribucions que abans no exercia o percebia i impliquen millores personals, polítiques o econòmiques”, encara que exclou d’aquesta limitació “la incorporació a les comissions informatives”.

Diuen els magistrats que del citat article es dedueix una intenció dissuasiva del transfuguisme, que implica una alteració o falsejament de la representació política, quan suposa una actuació deslleial cap a la voluntat que els ciutadans van manifestar amb els seus vots.

Assenyalen que hi ha drets polítics o econòmics lligats a la condició de regidor i derivats del mandat representatiu que representen el nucli de la funció representativa i, per tant, “no poden ser negats ni limitats al regidor no adscrit”.

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  El PSPV de Xàtiva anuncia la creació de la figura de l'alcalde pedani per a la zona de Bixquert

Esmenta, per exemple, la participació en plens amb veu i vot, exercir funcions de control polític; presentar preguntes, mocions, esmenes i vots particulars; exercir el dret d’informació o ostentar els honors i tractaments propis de tot regidor.

Però, segons la sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat José Luis Requero, l’article analitzat dissuadeix que el passe a la condició de regidor no adscrit, per incórrer en transfuguisme, supose un increment o millora de l’estatus.

Per a la Sala, no obstant això, les comissions informatives són un cas a part atés que no són òrgans decisoris i s’integren exclusivament per membres de la Corporació, i “al marge que la seua regulació pivote sobre la figura del grup polític, la voluntat de les normes és que siguen presents tots els grups, després també el regidor no adscrit en exercir-se en tals òrgans funcions lligades al mandat representatiu que ostenta com a regidor”.

Cas de la Font de la Figuera

La Sala aplica aquesta interpretació a un cas de transfuguisme que es va produir a l’Ajuntament de Font de la Figuera, quan després de les eleccions municipals de 2015, va ser elegit alcalde el candidat de Compromís amb tres vots del seu partit, dos de PSPV-PSOE i un de Ciutadans, enfront del cap de llista del PP, que va obtindre els cinc vots del seu partit.

La regidora va ser expulsada de Ciudadanos quan es va saber que anava a fer costat al govern encapçalat per Compromís, així posteriorment va demanar el passe a regidor no adscrita. Després va ser nomenada primer tinent d’alcalde i regidora delegada de l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme, Sanitat i Trànsit, entre altres càrrecs; per aquestes funcions l’edil va percebre una remuneració de 350 euros al mes.

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR  L'increment del turista de proximitat al castell de Xàtiva frena la caiguda de visites aquest estiu

El cap de llista del PP va recórrer aquests nomenaments i un jutjat li va donar raó en anul·lar-los per considerar provat que van ser una compensació per trencar la disciplina del seu partit. Una decisió que va ser confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

L’Ajuntament va recórrer al Suprem, que li dóna la raó únicament en la part de la fallada que va anul·lar la integració de la regidora en les comissions informatives.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here