El 88% de la superfície cremada en l’incendi de Llutxent està en risc molt alt d’erosió

0
846
Un agent forestal treballa sobre el terreny cremat en l'incendi de Llutxent

Els ornitólogos també adverteixen de l’afectació a aus d’especial vulnerabilitat com l’àguila perdiguera, l’àguila reial i el falcó pelegrí

La Fundació Centre d’Estudis Mediambientals del Mediterrani (CEAM) ha alertat d’un risc molt alt d’erosió en el 88% del territori cremat en l’incendi de Llutxent. Així ho explica en l’informe urgent sobre l’impacte de l’incendi per a la Conselleria d’Agricultura i Medi ambient en el qual xifra en 3.146 les hectàrees de terreny forestal cremat i 126 hectàrees d’un altre tipus de vegetació.

Assenyala així que en la zona, a causa de l’elevada intensitat de les precipitacions el risc erosiu està condicionat al fet que es produïsquen intenses precipitacions poques setmanes després d’un incendi, quan el sòl es troba desproveït de la coberta protectora de la vegetació.

Regeneració

Pel que fa a la regeneració de la vegetació s’explica que en general, la severitat de l’incendi ha sigut molt alta, afectant a arbustos i arbres. Així l’abundant població arbustiva de coscolls ha quedat molt afectada, encara que s’espera que es regeneren d’una manera més o menys ràpida a causa del caràcter rebrotador de les espècies dominants.

Així es destaca la presència d’herbàcies rebrotadores entorn del 30% de les quals s’espera un nivell de resposta ràpid i que mantenen un important paper en la protecció del sòl. De fet el CEAM subratlla que, en el moment de la prospecció de camp per a aquest informe, solament una setmana després de l’incendi, ja s’observava algun rebrot de graminoides i de margalló.

Les pinedes han tingut també una afectació amb severitat molt alta (fulles consumides completament), mentre que l’afectació a la surera ha sigut variable, entre severa i mitja-baixa, així a més s’assenyala que aquest tipus d’arbre té una gran capacitat de rebrot per la protecció que li proporciona la seua característica escorça.

El carrascal també ha tingut una afectació amb severitat molt alta, mentre els cultius d’olivera i ametller han tingut menys afectació, així com els tarongers en territori de Gandia, per es menor densitat d’arbrat i major hidratació de la vegetació.

Població d’aus “arrasada”

D’altra banda la Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) ha afirmat que l’incendi “va arrasar” les poblacions d’aus en la zona. Assenyalen així que la desaparició de la vegetació natural a causa de l’incendi ha suposat el minvament considerable de les seues poblacions d’aus, que podrien tardar entre dues i tres dècades a recuperar-se i aconseguir els valors previs a la catàstrofe, segons els experts.

La SVO explica que dos mesos abans de l’incendi va fer un seguiment de les poblacions d’aus presents en aquestes comarques del sud de València, assenyalant que hi havia més de 50 espècies d’aus, entre elles algunes rapaces de gran valor per la seua vulnerabilitat com l’àguila perdiguera, l’àguila real i el falcó pelegrí. També s’han vist afectades espècies que amb prou faenes es reprodueixen en uns pocs racons de la província, com el mosquiter comú i el durbec.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here