2016: L’any en què l’Operació Taula va destapar el clavegueram corrupte d’Alfonso Rus

0
1024

L’any 2016 hauria pogut ser l’any de la consulta ciutadana que va fer que Xàtiva rebutjara les corregudes dels bous, o el que va acabar en pocs dies de pluges torrencials amb anys de sequera a les comarques, amb desbordament del riu Clariano a Ontinyent pel mig. Però estes qüestions es queden en anecdòtiques davant l’eclosió de la coneguda com Operació Taula, l’operació de la Guàrdia Civil que va destapar el clavegueram de la presumpta xarxa corrupta que dirigia Alfonso Rus.

Alfonso Rus està sent investigat per corrupció
Alfonso Rus està sent investigat per corrupció

Malgrat que el desencadenant de l’enfonsament d’Alfonso Rus ja es van mostrar en 2015, quan es van conéixer els enregistraments en el llavors encara alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València i del PP provincial, mostrava con es realitzaven les pràctiques corruptes, no ha estat fins 2016 quan Rus ha estat detingut, i junt amb ell nombrosos dirigents del PP de les comarques del seu entorn i d’altres empresaris implicats.

Va ser a principis d’any, en gener, quan la Guàrdia Civil va entrar a casa d’Alfonso Rus i a les seues empreses per registrat tota la possible documentació i proves que l’inculparen en la trama investigada per la UCO (Unitat Central Operativa). Ja no eren sols notícies als mitjans de comunicació i l’expulsió del seu propi partit, el PP, ja s’havia arribat a un nivell superior: Rus havia sigut detingut i al llarg de l’any ha hagut de desfilar per la ciutat de la justícia en diverses ocasions per declarar. I amb ell molts altres, com l’ex alcalde del Genovés, Emilio Llopis, i l’ex regidor i diputat provincial per la Vall d’Albaida, Máximo Caturla, tots ells del PP.

Marcos Benavent a la seua entrada als jutjats
Marcos Benavent a la seua entrada als jutjats

El Fiscal Anticorrupció que porta el cas resumeix que la carrera política d’Alfonso Rus, des que es va presentar allà pel 1983 com a candidat d’AP per a l’alcaldia de Xàtiva, ha estat dirigida a intentar apropiar-se de diners públics, especialment amb la seua elecció com a alcalde de la ciutat en 1995 i com a president de la Diputació de València en 2007. El Fiscal afirma així que “els fets atribuïts al sr. Rus arranquen una recerca que es remunta a fa més de deu anys i suposa la creació d’una autèntica organització criminal justificada per al desviament de fons públics en benefici propi i de terceres persones, que aquesta persistència en els fets es manifesta des de l’inici de la seua activitat com a polític i es manté durant tots els càrrecs públics que ha ostentat el sr. Rus“.

L’entramat que suposadament liderava Rus estava dirigit fonamentalment a enriquir-se a través de comissions il·legals aproximadament del 3%, que anaven a parar tant a les butxaques dels presuptes polítics corruptes com a finançar el PP. Estes les haurien pagat empreses que obtenien contractes de l’Ajuntament de Xàtiva, un capítol important va ser l‘entrada este estiu de la Guàrdia Civil al consistori per obtindre la documentació, de la Diputació de València a través de l’empresa pública Imelsa que dirigia Benavent; de Ciegsa, l’empresa pública nascuda per a la construcció de centres escolars i que va controlar Máximo Caturla; així com també per la construcció de residències de la tercera edat.

Alfonso Rus, amb una bufanda de l’Olímpic de Xàtiva
Alfonso Rus, amb una bufanda de l’Olímpic de Xàtiva

Entre els instruments utilitzats per a blanquejar o ‘extraviar’ els diners aconseguits estava el CD Olímpic de Xàtiva, club de futbol que presidia Alfonso Rus, i que també ha estat investigat per la UCO. Així la Guàrdia Civil arriba a xifrar en 1,7 milions els diners blanquejats a través del club amb un augment de la facturació; el mateix Benavent reconeix que quan dirigia Imelsa va desviar fons a l’Olímpic.

Els diners obtinguts anaven a parar a l’estranger per evadir capitals i evitar declarar l’origen suposadament il·licit d’estos. Així Rus a hores d’ara també està imputat per blanquejar 1,8 milions d’euros al Brasil dels diners de les suposades comissions il·legals.

Pero l’operació Taula ha hanat més enllà de la Diputació de València de Rus i ha esquitxat al PP de la ciutat de València en la causa separada coneguda com ‘Pitufeo’ de possible finançament il·legal del partit a la ciutat, finançament del qual se l’acusava fins i tot a la pròpia Rita Barberá, ex alcaldessa de València, que ha faltat recentment. Però d’entre les implicacions que també retornen a Alfonso Rus està el conegut com cas dels contractes ‘zombies’ pel qual s’utilitzava a l’empresa Imelsa per falsejar contractes a persones que no tenien la seua tasca a esta empresa, sinó que estava fora d’ella i que ha implicat a polítics de les comarques com l’alcalde de la Llosa de Ranes, Evarist Aznar, a una regidora del PP de Xàtiva, o novament a l’Olímpic.

Amb tot cal recordar que el cas encara està en període d’instrucció, que de la mateixa forma que s’han arxivat investigacions, però també continuen noves imputacions com la d’Evarist Aznar. Tot això quan s’ha arribat quasi a la meitat de la legislatura, l’ombra de l’herència de Rus promet ser molt allargada, als tribunals i als comptes que està havent de fer front el nou govern.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here