El museu d’art modern de Xàtiva: una oportunitat perduda, per culpa de tots

0
612
Imatge del projecte que es volia construir a Xàtiva

La proposta de construcció en la costa del castell de Xàtiva ha ferit sensibilitats, però una proposta de tant de valor necessita d’apostes valentes

Després de saber-se que l’empresa Inelcom abandonava el seu projecte Montsant Centre d’Art i Arqueologia que aspirava a ser des de Xàtiva un dels referents de l’art modern d’Europa, cal analitzar diversos aspectes que han provocat la pèrdua d’una oportunitat immillorable, tant per a veïns com per a promotors de la iniciativa.

Perdre un projecte que preveu una inversió d’uns 20 milions d’euros, la creació de més de 500 llocs de treball, el naixement d’un centre d’art modern de referència continental en tres anys, un impacte de 51 milions d’euros sobre l’economia local, 200.000 visitants a l’any (de nivell mig-alt) i que compta amb noms rellevants darrere com l’ex director de la Tate Modern de Londres, Vicent Todolí, no és una bona notícia, com reconeix el propi alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà. Mai pot ser-ho, la qualitat artística oferida és indiscutible. Perdre un centre que vindria a completar l’oferta artística de la ciutat després del Museu Arqueològic de l’Almodí i el de Belles Arts de la Casa de l’Ensenyança, a una ciutat com Xàtiva, que pretén fer del seu patrimoni una referència turística i econòmica del País Valencià, és molt lamentable.

Per què cau un projecte ‘de somni’ com aquest? Tots tenen la culpa, i ella sola va morir.

Als promotors se’ls ha d’agrair la campanya pedagògica que es va iniciar, calia explicar a la ciutadania la proposta perquè era tan forta com arriscada. La seua ubicació a la costa del castell de Xàtiva tocava la pell fina de gran part de la societat xativina. Molt bé per l’estratègia d’explicació amb exposició, reunions amb el teixit social, pàgina web, en els mitjans de comunicació coixejava, la veritat, i és d’elogiar que es pretenguera trobar un consens social. Però una aposta tan important, amb tant de prestigi de noms i tants diners darrere, com és que cau en menys de tres mesos?

A més d’un li van botar les alarmes quan el projecte era un paquet innegociable amb ningú, segons s’ha demostrat posteriorment. Havia de ser sí o sí a la costa del castell, un entorn delicat; també anava lligat imprescindiblement a un desenvolupament especial de l’Hotel Montsant que havia de ser previ a la construcció del mateix museu; el projecte de construcció semblava estar fet i no cabien opinions externes. A més no ha hagut cap contacte oficial amb el consistori per desenvolupar conjuntament la proposta, la qual cosa -de forma positiva- possiblement ha evitat la seua politització. Han donat la imatge de que han esperat una catifa roja per a fer el museu, i no ha estat així.

Però possiblement a la societat xativina també se li han de recriminar diversos aspectes. Per què hem de pensar que a la costa del castell de Xàtiva ja no es pot fer res? Si el projecte es vol fer a este espai es pot esperar a un informe de Patrimoni de la Generalitat perquè diga la seua, un informe seriós que explique tant si sí com si no, si es pot fer precisament ahí el museu. No pensem que tot el patrimoni arquitectònic de valor de Xàtiva ja està canstruït, la ciutat té molts segles d’història, i el que li queda; això sí, el projecte ha d’estar a l’altura.

D’una altra banda, proposar seus com l’antic convent de Sant Clara, sincerament sembla una ‘boutade’ precipitada, no tot continent val per a l’art modern, ni esta perla del gòtic de Xàtiva necessita tindre eixe ús immediat, pot esperar un poc més. L’art modern, per ser contemplat de forma adequada requereix de joies arquitectòniques, i d’estes en podem enumerar moltes, algunes d’elles no exemptes de polèmica (tant per la seua proposta constructiva com per l’enclavament) com la Fundació Miró de Barcelona, el Guggenheim de Bilbao o el de Nova York, el Centre Pompidou de París, la Tate Modern de Londres o el Museu Soulages.

Potser tots hauríem de pensar més la proposta, tant els que la fan com els que la reben. Cal destacar que en l’enquesta realitzada pels alumnes de l’IES Josep de Ribera de Xàtiva, potser ara com ara la més fiable que pot haver, la societat xativina està dividida davant el projecte (53% no, 47% sí), ni oposició frontal ni catifa roja. Esperem que no siga massa tard i perdem una oportunitat única com aquesta.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here