365 dies

0
76

Jorge Herrero, regidor del PP de Xàtiva

Un any, 365 dies des d’aquell 24 de maig de 2015. Qui ho diria… Aquell dia que passarà a la història recent de Xàtiva com el “any del canvi”. Com tot en aquesta vida una situació diferent segons a qui afecte: per a uns una nova etapa molt positiva per a la nostra ciutat, per a altres en canvi, una dura derrota que posava fi a un cicle.

Cicles a part, crec que és moment de fer balanç d’aquest últim any, i donar la meua visió personal sobre el que he pogut observar en aquests 365 dies. Primer i abans que res destacar la magnífica salut democràtica de Xàtiva, amb una participació de la ciutadania exemplar que una vegada més va demostrar maduresa i va emetre la seua voluntat lliurement. Tot un exemple del que hem de prendre nota tots els polítics.

Jorge Herrero
Jorge Herrero

Després d’uns resultats evidents i contundents en els quals l’esquerra va saber aprofitar el desgast del PP, s’obria un nou període en el govern de Xàtiva. Un nou escenari sotmès a un pacte que, suposadament abans de les eleccions estaria conformat d’una manera, i que després possiblement va canviar, després d’uns resultats diferents als previstos. Tant PSPV, com EUPV i Compromís, no esperaven una victòria tan voluminosa que els va atorgar 15 regidors (7 PSPV, 5 EUPV i 3 Compromís). Aquells càlculs inicials d’una majoria més ajustada no es van complir i potser això va modificar una mica el pacte, atès que tot i que els socialistes són la força més votada, l’ascens d’EUPV obligava a donar-li major protagonisme. Al final totes les forces d’esquerra van segellar el ‘Pacte de Sant Domènec’, i es va constituir l’Ajuntament, donant començament a una nova legislatura en què un intercanvi de papers va fer que el PP passara a l’oposició amb 5 regidors, al costat d’una nova força política, Ciutadans, amb un regidor.

El 13 de juny de 2015 va celebrar el Ple d’Investidura, en què Roger Cerdà va ser nomenat alcalde de Xàtiva en una sessió que es va dur a terme dins d’una eufòria comprensible, i en la que de nou cal destacar el magnífic comportament dels assistents, deixant de banda els fets ocorreguts en aquest mateix acte quatre anys abans i que van ser prou desafortunats.
Una vegada constituït el nou govern de la ciutat amb el corresponent repartiment de delegacions entre els membres del ‘Pacte de Sant Domènec’, va començar la seua trajectòria esta nova etapa. Un inici que va possibilitar la participació ciutadana en els plens, en què no va prosperar la iniciativa que la corporació municipal deixara de presidir les processons religioses, en què la Fira va seguir comptant amb la figura de la Reina i amb els festejos taurins. També un nou temps en el qual encara tots els grups polítics seguixen sense tenir participació efectiva en el Consell Esportiu, en què els Pressupostos Participatius estan en l’aire i els Plans d’Ocupació beneficien a una menor quantitat de gent.

Eixe marge dels cent dies va servir per millorar aspectes relacionats amb la transparència i la participació. També s’ha detectat un major grau d’implicació amb alguns col·lectius de la ciutat i una major presència institucional en certes activitats organitzades per diferents associacions, arribant fins i tot a assumir la pròpia organització d’estos esdeveniments. Però també s’observa excés de postureo, amb infinitat d’aparicions en els mitjans de comunicació ia les xarxes socials. És com si existís certa competició entre les diferents delegacions a l’hora de demostrar qui fa més o qui treballa més, quedant un tant oblidat el treball en equip i donant major importància a poder assolir una cota major de protagonisme.

Arribant al final d’aquests 365 dies, comencen a entreveure certes desavinences i disputes entre els components del govern municipal en matèria d’ocupació (Enxufisme i Borsa d’Ocupació), en el concepte a l’hora d’organitzar certs esdeveniments com Nits al Castell o la Fira, en matèria pressupostària i en els temes que s’han d’abordar en les consultes ciutadanes (Bous i Reina de la Fira). Lluny de donar una imatge d’unitat, sembla que prevalen els interessos partidistes i s’està deixant la sensació que a falta d’un, existeixen diversos governs. La falta de decisió fa que l’actual equip de govern li coste prendre algunes decisions per por a l’equivocació. És obvi que la feina de governar porta implícita la responsabilitat de prendre decisions, encara que de vegades les mateixes puguen ser un tant complexes i impopulars.

Respecte a l’oposició vull ser també crític. És clara la inexperiència d’esta nova oposició més acostumada a fer tasques de govern, però precisament per això se li requereix major dosi de responsabilitat. L’ombra d’anteriors etapes obstaculitza la tasca fiscalitzadora donat que s’està en risc continu de retrets perquè és cert que s’han comès errors, tot i que també s’haurien de reconèixer una quantitat d’encerts. S’ha de superar eixa etapa fosca i obrir una nova en la qual s’han de canviar les formes, les actituds i el tarannà. Això demana superar una fase d’adaptació en què la política ha de deixar pas a la regeneració i al canvi, de manera que els populars puguen recobrar la confiança de la gent.

Finalment m’agradaria apel·lar a la responsabilitat de tots, govern i oposició, perquè la ciutadania fa 365 dies ens va encomanar la feina de treballar per Xàtiva. Cada un des del paper que té encomanat. Els governants amb coherència i decisió ferma sense por a les equivocacions. L’oposició amb la mateixa responsabilitat, amb fermesa, però amb coherència i sense demagògia.

Dejar respuesta